De BPA a Vall Banc

1114
0

per Horaci DOS

Han sortit publicats els comptes de Vall Banc, entitat financera sorgida després de la intervenció de BPA, i sorprèn alguna xifra,  per exemple que gestiona 3.072 milions d’euros en recursos de clients, entre dipòsits bancaris i dipòsits de valors i altres títols en custòdia.

Si a finals del 2013 (últim exercici tancat abans de la intervenció), BPA gestionava quasi 9.000 milions d’euros en recursos de clients, la intervenció de l’entitat haurà ocasionat una reducció dels recursos de clients de l’ordre dels 5.900 milions d’euros, xifra lleugerament superior a dues vegades el PIB d’Andorra; i aquests recursos no han anat a parar a les altres entitats financeres d’Andorra.

La intervenció de BPA data del març de 2015, i en aquests dos darrers exercicis les altres entitats d’Andorra han sofert una disminució dels recursos de clients de 6.100 milions d’euros, entre dipòsits bancaris i dipòsits de valors i altres títols en custòdia.

Tots els esdeveniments que s’han anat succeint en els dos darrers anys, han tingut un impacte negatiu en el sector financer de 12.000 milions d’euros, l’equivalent a 5 vegades el PIB d’Andorra, unes 28 vegades els ingressos del Govern d’Andorra.

Fins aquí els costos mesurables, altres costos com els derivats del descrèdit, la desconfiança, la mala imatge transmesa, la inseguretat jurídica… són menys quantificables i perduren i perduraran en el temps.

Si a aquestes xifres li afegim un deute públic que no ha parat d’augmentar, any rere any, tot i haver implementat el sistema fiscal d’imposició directa, i els costos de la dissolució de Grandvalira, ens trobem, sense cap mena de dubte, amb la legislatura amb el pitjor balanç econòmic de tota la història d’Andorra -i de llarg- i la que més valor haurà destruït.

Quin panorama! No està gens malament. Però no hi ha ni la més mínima autocrítica per part de l’Administració Central, com si tot s’hagués fet bé. Millor no pensar aleshores què hagués pogut passat si solament s’hagués fet regular, ja no malament.

El més preocupant és que el Govern dóna la sensació que no està interessat en la veritat ni en la solució, i que el seu interès principal és imposar la seva raó, i això no ajuda a recuperar la confiança, l’estabilitat… ni els recursos dels clients, ni la inversió forana.

La crisi bancària que es va produir fa uns anys a Espanya va demostrar, entre altres coses, que barrejar l’activitat financera amb la política és força perillós. Les caixes d’estalvis espanyoles, que representaven quasi el 50% del sector financer, van ser les grans culpables de la crisi i les grans perjudicades, i van acabar desapareixent, passant de 47 entitats a solament 2 a dia d’avui, la de Pollença i la d’Ontinyent, ambdues molt petites però rendibles. El problema no era el tamany, sinó la gestió, i curiosament estaven gestionades per entitats polítiques o polititzades, com les Comunitats Autònomes, Diputacions, Ajuntaments…

L’ordre dels factors no altera el producte, i Andorra té els mateixos components que aquesta part del sector financer espanyol, la de les antigues caixes d’estalvis, però en un ordre oposat.

Solament cal veure la composició del Governs del Partit Liberal en els anys 2000 i la dels diferents Governs de DA. ¿Quants membres d’aquests Governs provenien i provenen  del sector financer? ¿O quants han anat a parar al sector financer al finalitzar la seva tasca pública? Un exemple molt clar del conflicte d’interessos i les portes giratòries.

El rècord està en el primer Govern de DA, on tots els components menys un, provenien del sector financer; i curiosament va succeir a un Govern, que tenia un altre rècord, cap dels seus membres procedia del sector financer, i cap d’ells va anar a treballar a aquest sector una vegada finalitzat el mandat. Clar que va durar solament dos anys.

¿Simple casualitat? ¿O causalitat?

A Espanya es van prendre mesures per acabar amb aquesta perillosa combinació, que va produir uns resultats força negatius i molt costosos. Però… ¿i a Andorra?

No cal comentar res veient la taula amb els beneficis del sector bancari des que existeix l’Impost de Societats:

Any 2013 Any 2014 Any 2015 Any 2016
Beneficis 202 197 178 149
Impost de Societats -18 -13 -8 -3
Tipus impositiu -9% -6% -4% -2%

Xifres en milions d’euros

En l’exercici 2016 un banc va tenir un Impost de Societats positiu, malgrat obtenir beneficis; un crèdit fiscal que es podrà deduir dels futurs impost de societats durant els propers anys.

I ja s’ha anunciat que encara pagaran menys, i que la reducció es compensarà recaptant més per l’IRPF.

El conflicte d’interessos és més que evident.

Sense Comentaris

Deix un comentari