Andorra i les llistes negres

3300
0

La ministra de Cultura, Joventut i Esports, Olga Gelabert, i el secretari d’Estat d’Esports, Jordi Beal, han hagut de comparèixer de pressa i corrents aquest dijous per manifestar la seva sorpresa pel fet que Andorra formi part de la llista negra de l’Agència Mundial Antidopatge (AMA). 

Al grup parlamentari liberal aquesta notícia no ens sorprèn gens. Fa mesos que advertim la ministra sobre aquesta qüestió. Li vam recordar a través d’una pregunta oral que vaig formular jo mateixa davant del ple durant la sessió de control del 22 d’octubre passat i vaig tornar a recordar-li durant la seva compareixença pública del dia 12 de novembre. 

I tot plegat es veia venir. Efectivament, al mes de setembre passat, els membres del Consell d’Europa competents en la matèria es van desplaçar a Andorra per parlar amb la ministra, el seu equip i els parlamentaris de la comissió de Joventut, Esport, Educació i Cultura. Van ser clars i contundents! Van parlar sense ambigüitat! Ens van exposar que no s’havien fet els deures en matèria d’antidopatge des del 2008, des de la  firma del protocol internacional. Ens van avisar i insistir que s’havia de fer una llei bàsica d’antidopatge amb els criteris imposats per l’AMA i que aquesta llei no tenia cap complexitat. La mateixa norma legal havia de fer referència a la llista de productes il·lícits actualitzada i publicada periòdicament. Ens van comunicar, també, que s’havien de posar les estructures de control adients. I que si Andorra no començava a fer aquesta feina de seguida hi hauria conseqüències. 

Quines? La impossibilitat per Andorra d’organitzar qualsevol esdeveniment esportiu internacional en un futur molt proper. Què vol dir? Adéu mundial de mountain-bike a la Massana; adéu mundial de trial de Sant Julià; adéu Vuelta d’Espanya…Tots els esforços financers i humans del comú de la Massana, de Sant Julià, i dels altres comuns, d’Andorra Turisme, del Govern… tot això quedaria reduït a zero per un simple incompliment a nivell legislatiu? Costa de creure, oi?   

Amb els fets exposats anteriorment, ens sobta que la ministra, segons les seves declaracions del dijous 19 de novembre, hagi dit que fins ara l’antidopatge “no estava dins l’ordre de prioritats”. Amb tot el respecte que tinc per la ministra: la situació es veia venir des de ben lluny.  

Els organismes internacionals avisen i deixen temps al país per reaccionar i  posar-se al dia. Si després veuen que el país no comença a treballar sobre les seves recomanacions, la sanció acaba caient. Com va passar en el ‘cas BPA’. Primer les autoritats americanes avisen amb duresa que Andorra té problemes molt greus de blanqueig de diners. Fan peticions i demanen al Govern de posar-hi remei. D’actuar ja. I si el país no fa cas, arriba la sanció, que en aquest cas va ser la famosa nota del FinCEN. Amb el cas del dopatge tenim un exemple més que el Govern de Demòcrates per Andorra (DA) no va saber interpretar els avisos d’organismes internacionals. I, encara més, que no ha sabut donar a la qüestió la importància que es mereixia.

Carine Montaner Raynaud és consellera general del grup liberal i membre de la comissió legislativa de Cultura, Esport, Educació i Joventut.

Sense Comentaris

Deix un comentari