‘Cas BPA’: realitat o ficció? (Anàlisi de les decisions judicials i els comptes de Pallardó)

2444
1

per Joan A. DEU

Cada dia tenim més dades i més concreció vers el ‘cas BPA’. O potser no. 

L’aute de processament del 22 d’agost que afecta 24 empleats de BPA té una redacció totalment ambigua i dispersa en relació al punt essencial del presumpte delicte de blanqueig: l’origen dels diners ingressats a BPA. Descartada per la pròpia batlle d’instrucció la motivació econòmica dels 24 processats, cal centrar-se en l´origen il·lícit, o no, dels diners ingressats a Andorra.

Veiem, per començar, la cronologia dels fets: l’inici de la investigació a Espanya és al 2010, fet que no va ser públic fins a l’octubre del 2012 amb les detencions per part de la policia espanyola de moltes persones vinculades al ‘cas Emperador’. Entre d´altres, es deté el senyor Rafael Pallardó, client de BPA i d’altres bancs del Principat.

El 2013, l’Audiència nacional espanyola va enviar una comissió rogatòria a Andorra per  escorcollar el domicili i el lloc de treball d’un empleat de la BPA. En aquest estadi ni la UIFAND, ni la fiscalia van ordenar ni el bloqueig ni la investigació dels comptes del senyor Pallardó. I no serà fins al març del 2014 que la batlle Garcia Val va obrir les diligències prèvies 738-1/14 i ordena el bloqueig preventiu i immediat, així com el control de moviments, de tots els comptes oberts a les entitats del Principat.

Aquesta ordre de bloqueig dels comptes del senyor Pallardó és fruit de la denúncia de la pròpia BPA a l’UIFAND respecte els saldos disponibles pel senyor Pallardó a BPA. Cal entendre que, entre l’esclat mediàtic del ‘cas Emperador’ l’octubre del 2012 i el març del 2014, a Andorra ningú no va sospitar que els diners del senyor Pallardó al Principat tinguessin altre origen que el delicte fiscal. Igualment, i amb tota la informació disponible dels bancs d’Andorra, a l’agost del 2014, el servei de policia va emetre un informe, concretament el 4 d'agost, en el qual textualment s’hi diu:

S´estima que l´organització de Gao Ping tan sols declarava un 10% de la mercaderia que importava de Xina i a través d´empresaris espanyols aconseguien blanquejar aproximadament el 80% del capital que obtenien de la venda de mercaderies en el citat polígon de Coba Calleja i de les que no feien factures. La policia espanyola estima que l´organització xinesa blanquejava als entorns d´uns tres cents milions d´euros (300.000.000 euros ) l'any.”

BPA va respondre l’ofici de la batlle Garcia Val sobre els comptes oberts a nom del senyor Pallardó i el seu pare. I li va fer menció al servei de policia que entre els comptes cancel·lats dels mateixos titulars hi havia a l’entorn tant de 60 milions d´euros d’ingressos en efectiu com de transferències a entitats bancàries xineses. 

La primera pregunta que em ve al cap és si totes les entitats del Principat han explicat al servei de policia la realitat vers els comptes de la família Pallardó.

Tornem a l’informe del servei de policia i ens adonem com en el cas de MORABANC, de 7 comptes corrents informats a nom o vinculats als senyors Pallardó, solament s’adjunta informació d´un d´ells, concretament del 04.16.046050 i solament informa dels moviments significatius efectuats en el període posterior a gener de 2012 . En el cas de Crèdit Andorrà, informa de 3 comptes vigents i sense moviments des de fa molts anys, però en aquest cas no s’especifica si el banc té comptes cancel·lats. I finalment en el cas d’ANDBANK és mencionen 2 comptes cancel·lats i s’analitza els moviments de tots 2 comptes. MORABANC, segons l’informe del servei de policia, és l´entitat que més comptes ha tingut dels senyors Pallardó i qui menys informació ha aportat al requeriment d’informació de les diligències prèvies de la batlle Garcia Val, com podem constatar a l’informe. 

A data d’avui, segons el servei de policia, les úniques entitats que haurien enviat transferències a Xina per compte del senyor Pallardó vinculades al ‘cas Emperador’ serien BPA i ANDBANK. 

L’informe del servei de policia indica que BPA ha seguit el mateix patró que ANDBANK, tot identificant els saldos de Pallardó com els beneficis del senyor. Pallardó en l’entramat de donar sortida als fons que generava la xarxa de Gao Ping en les activitats de frau a la hisenda pública espanyola.

¿Podem estar segurs que el compte 04.19.037664 operatiu entre 21/03/2001 i el 23/12/2011 o el compte 04.16.046050 operatiu entre l´any 1999 fins l´any 2013 a nom dels senyors Pallardó a MORABANC no va seguir el mateix patró que els d’ANDBANK o els de BPA?

¿Podem estar segurs que MORABANC mai no ha enviat transferències a Xina des dels comptes cancel·lats 04.19.037664 i 04.16.046050?

Insisteixo, del compte 04.19.037664, MORABANC no va informar de cap dels seus moviments al considerar que era un compte cancel·lat i respecte a compte 04.16.046050 solament va informar del moviments posteriors a gener 2012.

Del que podem estar segurs és que la batlle Mingorance no ha requerit aquesta informació després de 18 mesos d’instrucció en el marc de la causa BPA.

No seria del tot normal que la batlle i el fiscal investiguessin tots els bancs i tots els gestors que han tingut comptes del senyor Pallardó i no exclusivament a BPA i els seus gestors?

¿Podem pensar que els diners ingressats a BPA tenen una naturalesa diferent als d’ANDBANK o MORABANC? ¿Poden ser, uns, diners il·lícits al Principat i, altres, totalment lícits i no subjectes a investigació ?

Finalment, l’informe del servei de policia del 2014 proposa sol·licitar el sumari del ‘cas Emperador’ atès que els elements de què es disposa al Principat indicarien que la naturalesa de la infracció motiu d’investigació tindria un caràcter purament fiscal.

Si aquesta és la conclusió del servei de policia el 2014, ¿com podien les entitats bancàries del Principat i especialment els processats de BPA tenir un coneixement més concret dels diners ingressats abans del 2011?

¿Com podia BPA identificar els diners ingressats abans del setembre del 2011, amb fets criminals, que descriu la batlle Mingorance vinculats al ‘cas Emperador’ respecte a fets succeïts entre finals del 2011  i el mes de juny del 2012?

Cal tenir present que BPA va deixar d’enviar transferències a Xina per compte del senyor Pallardó al setembre del 2011, data en què MORABANC encara tenia operatiu el compte 04.19.037664, cancel·lat el 23/12/2011 (compte del qual l’entitat no ha informat de cap dels seus moviments) i el compte 04.16.046050 (compte del que solament s’ha informat dels moviments posteriors a gener 2012). I ANDBANK encara va ordenar transferències a la Xina al novembre del 2011. 

L’aute de processament del 22 d´agost relata els fets primer, com si fossin certs, i simplement són enregistrament de trucades telefòniques que formen part d’una investigació que no està finalitzada. La majoria de les vegades els interlocutors no estan plenament identificats, ni els fets acreditats, ni existeix un sentència ferma al respecte, I, en segon lloc no existeix cap rigor cronològic i crea tal confusió que sembla que el senyor Ping o el senyor Pallardó fossin  tan coneguts al 2008 com Al Capone o els ‘Pink Panter’ per buscar un exemple més proper, i que tots els processats tinguessin ple coneixement de les presumptes activitats il·lícites investigades a Espanya.

Ningú no explica al seu banc, ni al seu metge, ni segurament al seu confessor espiritual, que forma part d’una organització criminal que habitualment comet delictes com l’extorsió, la corrupció, la venda de productes falsificats o la prostitució. I difícilment un banc andorrà tindrà cap sospita si resulta que existeix una realitat comercial de 300 milions d’euros de vendes l’any de productes de marroquineria i basar, on el 80% de les mateixes no es declaren a la hisenda pública.

En cas d’haver tingut dubtes és de suposar que tots el bancs haguessin presentat la corresponen denúncia a la UIFAND. I especialment en el cas de BPA quan ja hem descartat la motivació econòmica o el lucre personal dels empleats del banc.

Per un costat, tenim unes empreses legalment establertes a Espanya, amb infraestructures per importar, emmagatzemar i distribuir productes comercials de venda habitual a les botigues del ‘tot a cent’ o ‘tot a un euro’ que factura 300 milions d’euros l’any, el 80% venut sense factura. És a dir, 240 milions d’euros de diner ‘B’, diner totalment legítim al Principat. I, per altre costat, tenim l’aute de processament d’una batlle al Principat que considera penalment responsables a 24 empleats de BPA perquè aquesta facturació comercial va créixer exponencialment gràcies a les activitats presumptament il·lícites, però invisibles per la majoria dels mortals fins que no es té una evidència o surt a llum pública.

I fins i tot amb el ‘boom’ per part dels mitjans de comunicació del ‘cas Emperador’ l’octubre de l´ any 2012, el servei de policia, l’agost del 2014, continua pensant que el delicte és purament fiscal. 

Arribats a aquest punt poca importància té el mitjà que s’hagi utilitzat per fer pujar els diners a Andorra: o bé dins del cotxe del senyor Pallardó, en un taxi o per mitjà de compensacions o intercanvis d’efectiu entre clients. No cal confondre l’origen i el mitjà per fer l’ingrés. Un altre dia explicaré les compensacions.

Més realitat i menys ficció és el que cal per explicar la veritat.

1 Comentari

  1. Molt bon resum.

    Ara només falta denunciar tots aquests fets a la batllia, policia, etc… per tal de que s'actui per part de les autoritats amb el mateix rigor que s'està fent contra BPA.

    A veure si al final ens adonem que a Andorra la llei permet fer una sèrie de coses que fa vergonya explicar, i de les que es vol fer culpable exclusiu a BPA, quan ha estat una pràctica legal, consentida, volguda i expressament propiciada des de el legislador per tal d'afavorir el creixement de la banca andorrana.

    I si no que li preguntin als deixebles de Monsenyor Escrivà de Balaguer perquè al 1956 va crear Credit Andorrà per transferir diners cap a Roma per edificar la seu de l'Opus Dei.

Deix un comentari