El ‘cas Janitskin’ dóna ales al Govern per modificar la composició i el funcionament del Tribunal Constitucional

1014
0
  • Sectors de l’entorn demòcrata fa setmanes que estan molestos amb algunes decisions del TC -escorcolls anul·lats als antics accionistes de BPA, llei de transferències- i avaluen canvis a la llei
  • El fet que davant l’imminent extradició de l’activista polític finlandès no es pogués localitzar cap magistrat de l’Alt tribunal dóna arguments justificats i objectius per promoure una modificació
  • La voluntat real no és tant garantir drets fonamentals si no, més aviat a la inversa, limitar quins casos poden ser debatuts per la sala constitucional i quins casos no cal que els analitzi

La manca de resposta dels magistrats del Tribunal Constitucional (TC) davant el recurs d’empara urgent presentat divendres al matí per la defensa de l’activista polític i comunicador finlandès Ilja Janitskin tindrà conseqüències. De fet, l’entorn del Govern, sectors demòcrates, ja s’estaven plantejant des de fa dies impulsar una modificació de la Llei qualificada del Tribunal Constitucional (TC) per tal de limitar les causes que poden arribar a la institució de naturalesa jurisdiccional encara que no incardinada directament en les estructures judicials. 

L’executiu està descontent amb algunes de les darreres decisions adoptades pel TC i ara, amb el ‘cas Janitskin’ sobre la taula, té elements més objectius que mai i no tant d’interpretació política interessada com fins ara per avalar una modificació que pot afectar, fins i tot, la composició del tribunal o, almenys, els requisits que hagin de complir els seus integrants. En tractar-se d’una llei qualificada, qualsevol modificació necessita d’una majoria absoluta, circumstància de la qual DA gaudeix actualment.

Fa setmanes que una part de l’executiu i sectors jurídics propers als demòcrates treuen foc pels queixals amb algunes decisions del Tribunal Constitucional. Que el TC deixés sense efecte l’escorcoll als domicilis particulars i professionals dels dos antics màxims accionistes de Banca Privada d’Andorra (BPA) en el marc d’una causa promoguda per la família de l’expresident català Jordi Pujol no va agradar gens. Alguns dels juristes que coincideixen tant en el ‘cas Pujol’ com en el ‘cas BPA’ i també el nucli dur governamental o, com a mínim, aquells que més directament han estat a sobre de la gestió del ‘cas BPA’ es fregaven les mans amb poder saber més del que ja saben en virtut del comís de tot d’informació i documentació que com va avalar el Constitucional res no tenia a veure amb la causa que havia originat els registres domiciliaris.

Poc després, el TC també va considerar anticonstitucionals cinc dels articles de la llei de transferències. I malgrat que públicament, i començant pel cap de Govern, Toni Martí, els mandataris demòcrates es van afanyar a fer veure que tot i ser considerada parcialment contrària a la Constitució la modificació legislativa, finalment la sentència del TC el que al seu parer feia era avalar el nucli essencial de la nova llei, de portes endins eren conscient del cop de porta que suposa la resolució judicial. I, més encara, tant l’executiu com els seus assessors jurídics de capçalera actuals temen que el TC pugui acabar ‘expulsant’ el Govern de les causes que se segueixen contra BPA i a les quals l’executiu, en paral·lel amb el ministeri fiscal, exerceix l’acusació particular.

Del malestar intern i profund es va passar a llançar dards públics d’aquest enuig. De fet, fa pocs dies, fonts político-jurídiques admetien la possibilitat més que real d’impulsar una modificació de la llei del TC atès que es considera que “és massa fàcil accedir al Constitucional, massa advocats i massa causes hi acaben arribant” quan aquesta no hauria estat la pretensió dels legisladors constituents, suposadament, que haurien suposadament donat vida al TC dins les estructures constitucionals com una mena d’organisme mediador en cas de conflicte entre institucions, de conflicte de competències. És a dir, que no s’hauria dissenyat com un organisme que resolgués eventuals vulneracions de drets fonamentals constitucionals, com fan, entre altres qüestions, els tribunals constitucionals d’arreu i també ha anat fent alhora que creaven la jurisprudència necessària el TC andorrà.

Hi ha el convenciment entre una part de la classe política, sobretot la dirigent a la qual algunes de les decisions no els van bé, que el Constitucional s’està convertint en una mena de tercera sala. I que, a parer d’aquest corrent polític (i a voltes jurídic però amb clars interessos polítics o econòmics), massa sovint tomben decisions d’instància com si es tractés d’una cassació. Una de les qüestions que es retreu al TC, però que és degut al sistema triat al seu dia, és que els magistrats que composen l’Alt tribunal en veritat són més catedràtics que reals magistrats. 

És a dir, que conceben més el Dret des d’una perspectiva teòrica que no pas pràctica, del dia a dia, i així, segons les fonts, s’allunyen de la realitat i no tenen en compte criteris que a parer dels crítics caldria tenir. Per tant, a valorar des del do d’oportunitat fins a saber si una decisió pot afectar a A o B i en funció d’això mirar més per B que per A o a la inversa. Una de les modificacions plausibles seria introduir un ‘numerus clausus’ de casos que el TC pot analitzar. És a dir, limitar les casuístiques sobre les quals es pot pronunciar i impedir que entri a analitzar altres eventuals vulneracions constitucionals.

L’extradició i la seva tramitació

I en aquest punt, segons les fonts, el ‘cas Janitskin’ arriba en un moment crucial i clau. I, a més, deixa ben al descobert les mancances del tribunal: cap magistrat va respondre davant la petició que hi havia un recurs urgent que podia (o no) aturar una extradició que estava prevista per a una hora després. Certament, feia molts dies que estava programat que les autoritats finlandeses vindrien a buscar Ilja Janitskin el dia 13 d’abril a les 11 del matí. Però també és cert que per moltes agendes que s’haguessin quadrat entre les policies de Finlàndia, d’Espanya i d’Andorra, si un tribunal del Principat hagués frenat el lliurament, s’hagués frenat tot.

El 19 de març, la sala penal del Tribunal Superior (TS) va deixar sense efecte la desestimació de l’extradició dictada pel Tribunal de Corts. És a dir, l’autoritzava. I a partir d’aquí es va posar en marxa el que diu la llei: l’Estat requeridor té trenta dies per venir a buscar la persona sol·licitada. Janitskin va ingressar de nou a la presó i la seva defensa va activar els mecanismes jurídics que va creure oportuns. Incident de nul·litat contra la sentència del TS i recurs contra l’empresonament. Dijous a primera hora de la tarda es va fer la vista per si tornar a enviar a la presó l’activista polític finlandès era adequat o no (més encara amb el seu estat de salut). El fiscal general ja va advertir que l’entrega era qüestió de dies. A les 7 de la tarda, just abans de tancar la seu de la Justícia, la sala penal del Superior notificava que desestimava l’incident contra la seva pròpia sentència. Per tant, processalment quedava oberta la via del TC.

Divendres a les 10 del matí la defensa de Janitskin va presentar el recurs d’empara sol·licitant, d’entrada, la suspensió del lliurament del requerit. Certament, mai no s’adopten decisions de forma tan veloç i no hi havia cap precedent per qüestions com aquestes. Però tampoc no es va poder localitzar cap dels magistrats (actualment, catalans i francesos designats, un pel Copríncep francès, un altre per la Mitra i dos més pel Consell General) perquè hi digués la seva. Davant d’això, i amb el Tribunal de Corts com a mer executador de la sentència del Superior, sis minuts més tard de les 11 del matí, un cotxe policial arribava al punt fronterer del riu Runer amb Janitskin. 

Els tràmits burocràtics que s’havien de fer es van fer de manera ordinària tot sabent que en qualsevol moment podia haver-hi una trucada que ho paralitzés tot. Però no va ser el cas. I a les 12 i 10 minuts -una hora de tramitació no és res anormal en aquests casos, en altres causes similars sense la pressió del TC s’ha trigat el mateix- Janitskin entrava al furgó policial espanyol i iniciava el seu viatge de retorn cap a Finlàndia. Finalitzava l’estada del comunicador i polític finès a Andorra. Començava el ‘cas Janitskin’ i la repercussió que pot tenir en el futur, més o menys immediat, del Tribunal Constitucional (TC) andorrà i la llei que el regula. 

L’activista finès, detingut a la comissaria central d’Hèlsinki

Ilja Janitskin, fundador de la revista electrònica mv-lehti, molt crítica amb la immigració o l’europeisme de Finlàndia, molt crític amb la classe política dirigent d’aquell país o la suposada corrupció que hi hauria entre els sistemes judicial i policial finesos, ha arribat aquesta matinada a Hèlsinki. Després de deixar Andorra, acompanyat d’una parella d’oficials de policia finlandesos i escortats en territori espanyol per membres de la policia nacional espanyola, Janitskin havia de volar des de Barcelona fins a Finlàndia de nit. Havia d’arribar vers les 4 de la matinada hora finesa allí. I així ha estat segons que ha indicat la policia d’Hèlsinki. Janitski es troba actualment sota custòdia policial a Hèlsinki, en la comissaria central de la policia d’aquell país, on es preveu que es faci una concentració de rebuig per la seva detenció aquest mateix dissabte. El Tribunal del Districte de la capital finesa hauria de decidir la setmana que ve si manté empresonat l’activista polític, al qual se l’acusa d’una incitació a l’odi contra grups de persones per la seva raça, de revelació de secrets, blanqueig de capitals o foment d’apostes il·legals. Segons el responsable policial de la investigació en què està immers Janitskin Harri Saaristola, malgrat que la instrucció està molt avançada encara hi ha diligències a fer. La policia ha estat interrogant i investigant altres components de mv-lehti i, fins i tot, comentaristes de la revista que ho feien sota pseudònim o identitats falses. La setmana que ve es preveu prendre declaració a Janitskin.

 

Sense Comentaris

Deix un comentari