El cònsol de la Massana avisa Martí: “No pot ser que els...

El cònsol de la Massana avisa Martí: “No pot ser que els comuns rebaixin despesa i el Govern gasti més”

1818
0

El cònsol de la Massana, David Baró, alça la veu en contra del fet que el Govern estigui exigint més i més i, en canvi, el seu nivell de despesa, el de l’executiu, no deixi de créixer. Com en altres ocasions, el mandatari massanenc, un dels cònsols més valorats i respectats del país, i l’únic que no està alineat amb Demòcrates per Andorra (DA) tot i haver fet costat a la formació taronja en altres ocasions, ha usat les noves tecnologies de la comunicació per expressar el seu parer. I davant d’una informació que parlava de la congelació de les transferències als comuns i la dificultat del Govern perquè això acabi fructificant, Baró hauria expressat via Twitter que “no pot ser que uns rebaixin funcionament i altres gastin més”.

La referència és prou clara i significativa. El cònsol massanenc lamenta que mentre els comuns han anat mirant de reduir despeses de funcionament i retallar els deutes acumulats, el Govern fa créixer les seves partides de despesa, especialment la de funcionament i la relativa al personal. Baró ha mostrat sempre un to dialogant i col·laborador amb l’executiu. Però no està disposat a que l’esforç de les corporacions parroquials -amb qüestions com per exemple acceptar percebre menys diners dels que la llei els permetria- acabi facilitant un increment de la despesa estatal. En aquest sentit, algunes fonts han recordat que la denominada ‘Regla d’or’ és una normativa de vasos comunicants que estableix uns llindars globals per l’Estat. Amb la qual cosa, si els comuns redueixen endeutament, l’executiu central pot incrementar-lo.

La ‘queixa’ de Baró arribava el mateix dia que les cònsols d’Andorra la Vella, Conxita Marsol, i d’Escaldes, Trini Marín, totes dues líders parroquials sota l’aixopluc de Demòcrates per Andorra (DA) encara que òbviament l’escaldenca molt més identificada amb les tesis ‘tonimartinianes’ que no pas la seva homòloga de la capital, admetien sense dubte que accepten la congelació transferencial proposada pel Govern. Aquesta, que tiri endavant la estabilització de les transferències entorn als 55 milions anuals, és la primera batalla que ha de lliurar Martí en les negociacions amb els comuns per establir un nou marc de competències i conferències.

Un cop guanyada la partida, si la guanya, per al 2017, Martí, la secretària d’Estat de Relacions Institucionals, Consol Naudí, i companyia miraran de buscar la via per fixar per llei la citada quantitat, buscant la manera que no quedi subjecta a oscil·lacions com en l’actualitat. Tot i que el cap de Govern voldria que al març la situació ja estigui clara i plasmada en un text que hauria d’entrar a tràmit parlamentari, no és clar que no sorgeixin diferències notables. Encara que no han transcendit grans discrepàncies, algunes fonts han assegurat que, per exemple, el cònsol de Canillo, Josep Mandicó, diferiria també en alguns dels plantejaments que s’estan fent. De fet, segons les mateixes fonts, Martí seria conscient que contra el que sol ser habitual, a Canillo té encès algun foc intern tant degut a la negociació de les competències com per la sortida forçada de Jordi Alcobé del ministeri d’Administració Pública, Transports i Telecomunicacions.

NO COMMENTS

LEAVE A REPLY