El resultat de les comunals “dóna aire” a DA i deixa Rosa Ferrer gairebé fora del Govern

747
0

Hi ha tants vencedors com cònsols escollits. I les seves llistes, si es vol dir així. Però és clar que de tot plegat en surt reforçat Demòcrates per Andorra (DA). La formació taronja comandarà sis dels set comuns després de les eleccions d’aquest diumenge. I n’hi ha dos que tenen especial valor. El d’Andorra la Vella perquè és el de la capital. I encara més per la distància assolida respecte dels adversaris. I el de Sant Julià. Encara que no sigui amb la marca directa i sí sota l’aixopluc d’una plataforma parroquial (Laurèdia en Comú), que DA hagi impulsat el trencament de l’hegemonia d’Unió Laurediana és un triomf inapel·lable. Encara que només sigui per 14 vots de marge. El cap de Govern i líder demòcrata, Toni Martí, ha assegurat després de conèixer els resultats a totes les parròquies que ha triomfat “la coherència”. I ha afirmat que el desenvolupament de la jornada “dóna aire” i representa “un nou impuls” al projecte de l’executiu i de DA. L’única victòria no demòcrata és la de Ciutadans Compromesos a la Massana. Més que victòria, pallissa, en aquest cas. La nota més negativa de tot plegat és l’alta abstenció pel que és el Principat. Quatre de cada deu electors s’han quedat a casa. I encara molts dels que han acudit a les urnes han optat pel vot en blanc. El resultat electoral afebleix d’una manera o altra la immensa majoria de formacions. I deixa pràcticament fora de l’executiu Rosa Ferrer.

La jornada electoral ha transcorregut sense anomalies. Sense incidents a remarcar. Ni amb els col·legis electorals en marxa ni després durant el recompte. En general, l’escrutini ha estat més ràpid del previsible. Potser a Ordino, pel volum d’electors, és on la maquinària ha anat més lenta. Ni tan sols a Sant Julià, on el resultat ha estat ajustadíssim fins a l’última butlleta, no ha calgut lamentar cap moviment rar. Cap situació fora de mida. El joc net ha estat predominant arreu. Les candidatures que no han assolit els resultats esperats han felicitats els vencedors. I els vencedors s’han mostrat prudents en les seves manifestacions. Satisfets sí, però no altius ni abassegadors, almenys en públic. Totes les formacions han agraït l’esforç fet pels seus candidats, per les seves maquinàries electorals, per la il·lusió i la manera de transmetre el missatge. El secretari general de Liberals d’Andorra (Ld’A), Amadeu Rossell, ha reconegut que no era un dia fàcil per expressar-se. Els liberals no només no han aconseguit girar la truita a cap de les parròquies en què havien posat alguna esperança -Ordino i especialment Encamp-. A més a més, el pacte amb Coalició d’Independents (Cd’I) a Andorra la Vella no els ha funcionat ni poc ni gens. I el triomf que podia semblar evident a Sant Julià d’UL no s’ha acabat consumant. Mentrestant, el Partit Socialdemòcrata (PS) ha celebrat, dins de tot, el fet d’haver obtingut la mateixa representació que ara fa quatre anys (cinc consellers comunals) i ha destacat el fet de ser “la única força progressista present als comuns” en clara referència al fet que SDP no hagi aconseguit, aparentment, aconseguir entrar a cap corporació. En solitari, tant a Escaldes com a Andorra la Vella la formació presidida per Jaume Bartumeu ha quedat lluny d’accedir a tenir a representació. La formació, però, ha destacat la seva joventut. I mentre una part del partit es planteja seriosament plegar veles, una altra s’ha fet seu i de quina manera la victòria de Laurèdia en Comú, on hi ha membres d’SDP.

Clau nacional, clau comunal?

Mentre diversos analistes s’han afanyat a dir que el resultat final demostra que els electors han votat pensant en la gestió de la parròquia i valorant -per bé i per mal- la feina feta pels actuals equips de govern comunals, d’altres, allunyats de l’òrbita demòcrata, és clar, han restat valor a la suposada transcendència nacional que havien de tenir els comicis. Per a DA els resultats d’aquest 13 de desembre són una “força suplementària per fer les reformes necessàries que encara resten i encarar les moltes dificultats que encara hi ha”. Ho ha dit Toni Martí, que s’ha manifestat en almenys tres ocasions després de saber-se els resultats. En primer lloc a l’edifici administratiu en proclamar el nom de tots els consellers i les conselleres electes. Després durant la celebració de la victòria demòcrata en l’hotel que ha fet de seu electoral de la formació. I, finalment, en manifestar-se davant els micròfons de la televisió i la ràdio públiques. Hi ha un element decisiu que Martí no ha volgut desvetllar. El futur de la ministra de Salut, Benestar i Ocupació, Rosa Ferrer. El cap de Govern ha agraït el treball i el suport “dels ministres fidels”. I s’ha mostrat convençut que “no hi haurà cap falla entre els quinze consellers”. Encara més, ha garantit l’estabilitat parlamentària perquè “compto amb el suport dels quinze consellers (generals) que van ser escollis al tomb d’un mateix projecte”. 

rosajordanaminguiMartí no preveu canvis al Consell però encara que sense dir-ho és ben clar que Ferrer té les hores comptades al Govern. La relació ja era insostenible des de la presentació de les llistes. La ministra ha posat des de llavors dos cops el càrrec a disposició del cap de l’executiu. Però Martí esperava justament a saber què passaria en aquestes comunals. La patacada dels ‘ferrerominguillonistes’, o el que és el mateix, el solvent triomf a la capital de Conxita Marsol i Marc Pons no deixen lloc a dubtes sobre la decisió de Martí respecte Ferrer. Jordi Cinca, Gilbert Saboya i companyia, clars vencedors, no entendrien una altra cosa que no sia mostrar la porta de sortida a Rosa Ferrer. El dubte per molt que Martí no el tingui és saber què farà Carles Jordana. Conseller general suposadament afí a Ferrer i representant dels interessos de Cd’I al Consell, ha anat dient que ell no té intenció de moure’s d’on és. És a dir, a la bancada parlamentària taronja. Però aquest diumenge ha acudit a votar al costat de la ministra, generant tota mena de comentaris.

L’altre gran neguit de Toni Martí, de molt menor transcendència, i encara menys imminent, és saber el motiu de la davallada de participació. Ho ha dit clarament en la seva al·locució a l’edifici de Govern: “No hi ha hagut la participació desitjada. La participació baixa és una molt mala notícia des del punt de vista democràtic. S’ha de reflexionar. Tots els partits en tenim una part de responsabilitat en el fet que els percentatges de participació no siguin els desitjats”, ha manifestat el màxim responsable de l’executiu, que ja havia advertit abans del tancament dels col·legis electorals que tot allò que no arribés al 65% global no seria ben rebut. I el cert és que el percentatge final total no ha anat gaire més enllà del 60%, quatre punts menys que en les comunals de fa quatre anys. En l’alt nivell d’abstenció pel que sol ser el Principat, d’una manera o altra, s’hi han parat a pensar o a dir-hi la seva totes les formacions.

canillo

encamp

ordino

massana

andorra

santjulia copy

escaldes

Sense Comentaris

Deix un comentari