¿Eleccions al 2018? El pressupost del Govern ho deixa entreveure

769
0
  • La previsió comptable entrada a tràmit parlamentari fa deu dies recull una partida de 76.155,22 euros destinada a ‘Eleccions’ i incorporada entre els projectes de la secretaria general
  • Aquest mateix apunt pressupostari apareixia el 2015 i era de més del doble de la prevista ara, però és que aquell any van coincidir comicis generals amb comicis als comuns
  • En canvi, aquest assentament no figurava en el projecte de llei ni de l’exercici 2014 ni del 2017; el 2016 sí que apareixia i correspondria al pagament de les subvencions en funció dels resultats
  • A més a més, DA ja hauria contactat amb una consultora espanyola especialista en comunicació política i processos electorals per tal d’encarregar-li el seu assessorament

¿Hi haurà avançament electoral? ¿Se celebraran eleccions el 2018? Si es fa cas al pressupost per a l’any que ve presentat a tràmit parlamentari, la resposta ha de ser afirmativa. Com a mínim, entre els apunts pressupostaris de la secretaria general depenent del cap de Govern hi figura una partida que hauria de servir, com a molt poc, per posar el procés en marxa. Aquest epígraf només apareix al projecte de pressupost, com ha pogut comprovar l’Altaveu, o els anys electorals o els posteriors, quan cal pagar les subvencions a les formacions polítiques arran dels resultats electorals.

La convocatòria electoral és una potestat del cap de Govern, que sempre ha anat dient que pensa esgotar la legislatura mes amunt mes avall. Les eleccions del 2015 van ser el primer dia del mes de març. Toni Martí, malgrat el que expressen altres veus demòcrates, va insistint fa temps que seria idoni que la formació ‘taronja’ tingui candidat abans de tancar aquest 2017 o, a tot estirar, acaba d’iniciar el 2018. No més enllà. La negociació amb Europa que està començant a descarrilar i pot suposar un desgast per a la formació governamental, un eventual recurs al Constitucional per les lleis d’encaix institucional o la celebració del judici de la causa principal del ‘cas BPA’ són altres variables que de ben segur Martí avalua i té en compte. És un bon estadista. Almenys, un bon comptador de vots.

I no està clar que els grups de l’oposició estiguin prou ben organitzats davant una eventual cita electoral relativament ràpida tot i que en tots els partits hi ha pocs o molts moviments. Liberals tenen un conflicte intern, en bona mesura, ja encara a la tria de candidat. Que si reiterar el suport a Josep Pintat, que si canviar-lo per Jordi Gallardo, que si apostar per una altra cara… El PS també ha canviat fa pocs dies i també busca estratègies i mecanismes per intentar ampliar la seva base social o de suport. SDP fa unes quantes setmanes també va posar en marxa una mena de canvi d’imatge i va posar sobre la taula una proposta per mirar d’aconseguir un projecte transversal i, sobretot, buscar aliances en les candidatures territorials que facilitin el trencament d’una hipotètica hegemonia demòcrata a les parròquies.

Sia com vulgui, el projecte 23 emmarcat sota la secretaria general depenent del cap de Govern es titula clarament ‘Eleccions’ i té una dotació per a despeses de funcionament de 76.155,22 euros. Aquesta partida, per exemple, no va aparèixer ni en el pressupost d’aquest 2017 ni en el del 2014. En canvi, el 2015 sí apareixia i era de poc més del doble del que es pressuposta ara (cal recordar que durant aquell exercici hi va haver comicis generals i comicis comunals) i també el 2016, quan la quantia era molt més elevada i correspondria més o menys a les xifres que es van abonar als partits en relació als resultats obtinguts el 2015.

A banda, algunes fonts coneixedores del sector de la comunicació a Espanya han assegurat que Demòcrates per Andorra (DA), ja sia directament o via una empresa andorrana especialitzada en el sector, hauria posat en marxa la contractació d’una consultora especialitzada en comunicació política i processos electorals.

La direcció liberal valida el mecanisme per triar candidat

Liberals d’Andorra (Ld’A) ha validat el procés per a l’elecció del candidat a cap de la llista electoral nacional. L’elecció es farà d’acord als estatuts de la formació. La decisió es va adoptar durant la darrera reunió de l’executiva de la formació celebrada aquest dimarts i en què s’esperava un ball de bastons derivat, entre altres moltes coses, per les darreres declaracions públiques del vicepresident del partit, el lauredià, Joan Albert Farré. La trobada va ser molt més calmada del previst. Això sí, la delegació laurediana més la dirigent de la formació Ruth Vilar propera a les tesis d’UL, van marxar abans no s’acabés la reunió. Durant la cita també es va informar de la petició rebuda per part d’SDP per tal d’estudiar la possibilitat de fer candidatures transversals per a les circumscripcions parroquials de les properes eleccions generals i per avaluar la possibilitat de portar al TC la Llei de transferències i la de competències. El secretari general de Liberals d’Andorra, Amadeu Rossell, ha estat l’encarregat d’anunciar que al llarg de la setmana vinent “es posarà en marxa una ronda de trobades amb els comitès parroquials amb l’objectiu d’informar i de compartir amb la seva militància el procediment que la formació farà servir per a l’elecció del cap de llista de les pròximes eleccions generals”. D’aquesta manera es compleix amb el mandat del Congrés del passat 21 de maig on “es va proposar un procés democràtic i participatiu que inclogués la militància de Liberals d’Andorra” recorda Rossell. A més, el secretari general liberal remarca que “aquest procés contribueix al creixement de la nostra formació iniciat després de les eleccions de l’any 2015”.

Sense Comentaris

Deix un comentari