Els comuns del futur nou marc competencial comencen a caminar

799
0

Els comuns de les noves transferències (i de les remodelades competències) comencen a caminar. Formalment ho faran a partir del 4 de dilluns que ve. Avui, però, els vuitanta nous càrrecs comunals han promès o jurat -a Encamp ho fan aquesta tarda- les seves noves atribucions. Des de la il·lusió dels que són nous. I dels que tenen responsabilitat de governar. I la no tanta satisfacció d’aquells que accedeixen a les corporacions comunals però lluny del que havien estat les seves pretensions (Jordi Minguillón i Joan Albert Farré en serien els dos exemples més paradigmàtics). De transferències i competències, com a repte del nou mandat, sols n’ha parlat un cònsol: el massanenc David Baró. I el cap de Govern, un Toni Martí que ha assistit a la constitució del comú d’Escaldes i entre altres coses ha deixat clar que Jordi Cinca no serà el ministre de Salut i Benestar. Els nous comuns hauran de definir els propers mesos, potser durant mig mandat, el nou marc de relació amb l’executiu central. I hauran d’intentar aprofitar la suposada recuperació econòmica per mirar de fer reviscolar unes parròquies que durant els quatre anys precedents han viscut, en la majoria de casos, per anar greixant la maquinària preexistent, per garantir el funcionament parroquial en les millors condicions possibles, i per mirar d’eixugar deute.

Les corporacions s’han constituït sense ensurts. Sense retrets públics entre els que surten i els que hi entren. Mirant a l’altra banda en alguns casos, això sí. Fent-se l’orni en altres ocasions. Ara comença una fase que ha de servir per acabar de definir els cartipassos. En alguns comuns, també, per analitzar a corre-cuita l’herència rebuda i modificar el pressupost que s’hagi aprovat. O aprovar-lo de nou. Aquest és el cas de la capital. La majoria encapçalada per Minguillón a Andorra la Vella va declinar tirar endavant la previsió comptable per al 2016. I seran Conxita Marsol, Marc Pons i companyia els qui hauran de posar sobre la taula una de les eines anuals cabdals. Sort encara que a l’equip tenen l’actual consellera de Finances, Maica Nin, que tot apunta que es mantindrà en el càrrec. Els qui no seguiran segur seran Meritxell Pérez a la secretaria general i Iolanda Pastó a la intervenció. Eren dos càrrecs de l’extrema confiança de Rosa Ferrer. La capital ha centrat aquestes comunals la batalla principal. Els resultats del passat dia 13 també han catapultat de protagonisme Sant Julià. I els 14 vots de diferència encara cuegen. Tant, que un sector d’Unió Laurediana està decidit a mirar de filar prim per analitzar el comportament del vot per dipòsit judicial. El vot blanc va ser el que va ser i no cal donar-hi més voltes, encara que aquest dilluns Joan Albert Farré ha assegurat que ha de ser objecte d’estudi.


Canillo redueix consellers i incrementa feina

canilloEl comú de Canillo serà, amb diferència probablement, el que tingui la mitjana d’edat més gran. Una mena de consell de savis apuntalat per Marc Casal, Cerni Pol o Núria Fernández. La corporació presidida per Josep Mandicó redueix efectius. Passa dels històrics catorze integrants a deu, un fet que obligarà cada conseller a estar present, almenys, a tres comissions. No hauria de suposar això un problema. El reescollit cònsol major ha informat avui que els deus integrants de la majoria formaran també la junta de govern per tal que “tothom estigui assabentat de tot”. A diferència del mandat que ara acaba, els membres de l’equip tenen major sintonia amb Mandicó, que manté al costat David Palmitjavila de cònsol menor. Casal esdevé el conseller major i manté la cartera de Finances, a la qual hi suma la responsabilitat de liderar Turisme. Rosa Maria Mandicó serà la consellera menor encarregada de dirigir la política social del comú. Entre els càrrecs honorífics, Josep Font serà el capità i Fernández, la manadora. 

Mandicó espera que les finances permetin al comú donar un impuls per “transformar la parròquia” i mirar de convertir Canillo en un poble “diferent, modern i dinàmic” i clarament encarat al turisme, sense oblidar d’altres serveis. Dues de les primeres prioritats del nou comú seran  acabar el projecte del mirador del Roc del Quer i solventar la manca de llocs d’aparcament, especialment, per exemple, a Soldeu. I encara més especialment a l’hivern. L’altre repte és no morir d’èxit. O dit d’una altra manera: fiscalitzar prou bé la pròpia tasca de govern vist que, quatre anys més, a Canillo no hi haurà oposició.


Ordino: continuïtat, POUP i Arcalís

ordinoCanvia de cares però no d’objectius. El repte de Josep Àngel Mortés és continuar la tasca feta els darrers vuit anys per la parella Ventura Espot-Consol Naudí. Mortés, amb Gemma Riba, n’agafa el relleu. Quant al tarannà, el nou cònsol major ha mostrat la seva voluntat integradora, de treballar “conjuntament amb la minoria” i d’intentar “fer el màxim” per arribar a consensos. Però del dit al fet hi va un tros, com ha recordat la consellera liberal i cap de l’oposició Sandra Tudó. “Les paraules s’han de transformar en fets”, ha recordat. Mortés i Riba, i tot l’equip d’ACO, més enllà d’analitzar el pressupost de funcionament que reben en herència, tenen dos reptes fonamentals: la revisió del pla d’urbanisme (POUP) i l’estació d’esquí d’Arcalís. Tudó i Eva Choy, l’altra representant de la minoria, s’han compromès a parlar amb els inversors que tenien per al camp de neu. No pas per dir-ne el nom. Si no per sol·licitar-los si tenen interès amb treballar amb la nova majoria.

Qualsevol aportació serà benvinguda. Com a mínim analitzada, té clar Mortés. El nou cònsol major considera “importantíssima” la feina que ha fet la majoria sortint a Arcalís. Si Mortés i Riba són cònsol major i cònsol menor, Samuel Duró i Vanessa Fenés són conseller major i menor. I Xavier Herver el capità. El cartipàs, com a la resta de parròquies, s’acabarà de definir en els properes dies. I les dues representants liberals tenen intenció de repartir-se la feina per mirar de poder ser presents a totes i cadascuna de les comissions amb què es divideix la feina comunal. “Amb il·lusió”, que ha vingut a dir. I amb “continuïtat” de la tasca “positiva”, en paraules dels actuals mandataris, els sortints, que s’ha fet els darrers quatre anys. I amb sintonia total amb la minoria, com a ressaltat el seu màxim responsable, Enric Dolsa.


La Massana sobre rodes

massanaSi hi ha una parròquia que està ben encarrilada, aquesta és la Massana. El fet que dels dotze consellers sis siguin repetidors ja ho denota prou. Els quatre càrrecs institucionals fonamentals ja tenen un nodrit bagatge de gestió comunal. David Baró i Raül Ferré continuen de cònsols, major i menor. Olga Molné és la consellera major i Sergi Balielles, el menor. Una de les conselleres noves, Eva Sansa, esdevé la capitana, una circumstància que, a priori, li atribueix la tasca de fer-se càrrec del departament de Circulació i Vialitat, que aquest mandat anava lligat a Serveis.A banda del de Canillo, el comú de la Massana és el més monocolor de tots. L’únic integrant de la minoria, Albert Esteve, ja ha advertit que li serà difícil acudir a les nou comissions amb què es divideix la feina comunal massanenca.

Baró ha convidat Esteve a participar de tant consens com sigui possible i, de fet, la majoria comunal mantindrà la minoria en el consell d’administració de la societat que gestiona l’estació de Pal-Arinsal (EMAP). Justament, el full de ruta per al camp de neu és un dels tres reptes que es té marcats la majoria de Ciutadans Compromesos. Els altres dos són la implementació del pla d’accions 2016-2019, que és el conjunt de més de dues-centes propostes que recollia el programa electoral amb què la formació va concórrer als comicis, i la negociació de les transferències i les competències. En aquest sentit, el cònsol major massanenc ha afirmat que sempre que es treballi des del “respecte i sense imposicions”, “els comuns, el Govern i també el Consell General anirem en la mateixa direcció”.


La capital es vol posar guapa

marsolEndreçar la parròquia, millorar la il·luminació i motivar els treballadors del comú. Són les tres primeres accions -d’un conjunt d’algunes més que “no són excessivament cares”- que la nova cònsol d’Andorra la Vella, Conxita Marsol, vol dur a terme. Marsol està il·lusionada amb la possibilitat de liderar la parròquia des d’una institució que coneix molt bé tot i que ara hi portava uns anys allunyada. El canvi de color relatiu del comú de la capital ha portat un nombrós públic a la casa comuna, que ha vist com l’actual cònsol major, Jordi Minguillón, no podia fer res més que assumir que li toca jugar un altre paper després de reconèixer que ha tingut un mandat “complex i intens”. La socialdemòcrata Dolors Carmona, que lidera un dels dos grups de la minoria, també ha fet referència als canvis que es postulen en matèria de competències i transferències.

Marsol compartirà consolat amb Marc Pons, cònsol menor. Miquel Canturri és el conseller major i capità del sometent mentre Mònica Codina és la consellera menor. Formen la meitat d’una majoria de vuit membres que, segons la nova màxima mandatària comunal, també vol parlar ben aviat amb els comerciants de Meritxell per veure com encara una solució per a l’avinguda i, de passada, per tenir més elements per millorar l’entrada de la parròquia per l’avinguda d’Enclar. I, a banda, és clar, el pressupost. El comú no té previsió pressupostària aprovada. Ni de mínims. I la cònsol ja ha advertit que l’anàlisi de les finances es farà sense pausa. Però tampoc amb excessiva pressa. I que molt probablement es funcionarà amb dotzenes parts alguns mesos.

Carmona i Minguillón també tenen clar el seu paper. La socialdemòcrata espera fer una oposició constructiva, tasca per a la qual espera rebre la màxima col·laboració de la majoria, a la qual reclama que li faciliti tota la documentació i informació necessària per poder treballar amb transparència. El fins ara cònsol ha explicat que “controlarà” la majoria, “donant suport a les coses que considerem que siguin un bé per a la parròquia i fent palès el desacord amb les coses amb les quals no coincidim”. Minguillón ha tornat a acusar DA de no respectar els seus compromisos. I ha assegurat que no acceptar-lo a ell com a cap de llista eren “excuses”.


Sant Julià: del missal de Vila al vot judicial de Farré

santjuliaUna cosa és el que s’ha dit durant la sessió de constitució del nou comú de Sant Julià. I en aquest sentit, el nou cònsol, Josep Vila, ha ofert un discurs que si s’hagués fet, en lloc del comú, sota l’aixopluc de l’església de Sant Julià i de Sant Germà tampoc no hagués sorprès. Demanant fins i tot un aplaudiment pels encerts de la majoria sortint, el nou cònsol s’ho ha fet venir bé per repetir l’eslògan de la campanya de Laurèdia en Comú, que ja se les portava: “Ara comença una nova etapa per intentar donar força i vida a Sant Julià”. I després hi ha afegit altres termes: “Tolerància, comprensió, coherència i perseverança” per superar un “camí pedregós”. Llenguatge bíblic.

Hi ha altres coses que no s’han dit. Però que s’han pensat. Joan Albert Farré ha parlat d’encarar “l’etapa amb il·lusió”. Però la il·lusió no és pas tanta. Farré està molt dolgut amb els resultats obtinguts el 13 de desembre. I tant al candidat d’UL com a d’altres membres del seu entorn (més enllà del paper dels cònsols sortints, de la campanya feta i d’altres qüestions) hi ha un element que els treu la son: el vot judicial. El darrer dia la participació a nivell de Sant Julià va ser elevadíssima. Algunes fonts parlen de prop de 300 electors. Farré intenta buscar alguna explicació i, fins i tot, no descartaria, segons algunes fonts, fer alguna acció -junta electoral, per exemple- que li permeti disposar de més dades. De moment tot són parlars.

El que és clar és que després de molts anys i uns quants mandats, Sant Julià canvia de color quant al comú. Naturlandia continuarà sent el pal de paller dels maldecaps comunals. La inversió i la despesa que suposa l’ecoparc arrossega tota la corporació a un dels seus pitjors moments econòmics. Les finances, que s’agafarà el cònsol en primera persona, són un dels cavalls de batalla d’una corporació que posarà a prova la solidesa de la majoria. I de totes les sensibilitats socioideològiques que l’integren.


Continuïtat per combatre l’‘efecte aigua’ a Escaldes

escaldesEl d’Escaldes és un altre dels comuns que té molt clar que ha de fer. O que ha de continuar fent. La “continuïtat” és la nota predominant en un equip que manté la columna vertebral formada per la cònsol major, Trini Marín; el cònsol menor, Marc Calvet; el conseller major, Josep Tudel; la consellera de Finances, Núria Gómez; i un altre dels consellers que dirigint qüestions relacionades amb l’administració (Salomó Benchluch) prou feina ha tingut durant el mandat que ara acaba. Si a tot plegat se li afegeixen dues peces que prou podrien ser el recanvi dels actuals cònsols com Sandra Tomàs i Esteve Vidal, la majoria està pràcticament configurada per “continuar treballant”.

Marín no vol oblidar cap part de la parròquia. I tampoc no vol deixar de potenciar un departament que coneix ben bé com el de social. A més a més, remarca que “durant aquests quatre anys últims s’ha treballat molt intensament amb la gestió de l’aigua i es continuarà fent”. El tema de l’aigua serà un dels cavalls de batalla que plantejarà l’oposició “constructiva” socialdemòcrata. Però Cèlia Vendrell no pot pas negar la patacada del 13 de desembre. En cap dels casos no passava perquè els resultats la deixessin en solitari al comú. De la seva banda, l’únic representant liberal, Marc Magallón, apostarà per “engrescar” aquelles qüestions que plantegi la majoria i considerin adequades i, en canvi, per “oposar-nos, des del diàleg, quan sorgeixi el desacord”.


Fotografies: Agència ANA

Sense Comentaris

Deix un comentari