La ‘bufetada’ de l’exadvocat dels treballadors de BPA

La ‘bufetada’ de l’exadvocat dels treballadors de BPA

3470
2

El ministre portaveu del Govern i exdirector general d’Orfund, Jordi Cinca, va anunciar dimecres de la setmana passada tres accions penals en defensa pròpia: una contra l’expresident de la foneria d’or, Joan Samarra Naudi, si es concreta la querella en contra seva. És a dir, en contra de Cinca. La segona contra els mitjans de comunicació que hagin informat (in)degudament de la querella. I la tercera, sorpresa. Fins aquest dimarts. L’advocat que representa l’executiu en el ‘cas BPA’, Manuel Maria Pujadas, ha estat del tot locuaç: “El Govern no podia estar simplement rebent bufetades de la família Cierco”. Resultat de tot plegat? L’executiu presenta una querella criminal contra l’exconseller delegat del banc, Joan Pau Miquel, i contra onze executius i alts càrrecs més de l’entitat. I, de passada, demana a la Batllia que citi a declarar els accionistes majoritaris de BPA, Higini i Ramon Cierco, perquè expliquen què sabien de les suposades grans maldats que es cometien a BPA. “Hi ha proves i indicis de delicte de blanqueig agreujat”, defensen l’executiu i Pujadas.

Els germans Cierco han manifestat la seva plena voluntat de “col·laborar amb la Justícia” si així els ho demanen els òrgans competents alhora que han mantingut, en un comunicat, que sempre havien estat diligents en la seva tasca de presidents no executius de l’entitat, promovent i avalant tantes auditories com van ser escaients que confirmessin el bon funcionament de les mesures adoptades en el sí de BPA i que recomanessin tantes millores a implantar com fossin necessàries. De fet, fonts properes a alguns dels executius de l’entitat que aparentment poden resultar querellats han indicat que les suposades deficiències i actituds que Pujadas considera delictives havien estat ja avaluades pels auditors (KPMG i Deloitte) i que algunes de les denúncies fetes per l’advocat, contra allò que en roda de premsa ha manifestat el lletrat, els organismes supervisors, com ara la UIFAnd, n’estaven al corrent i, fins i tot, van aconsellar BPA com havia d’actuar el banc.

Setze mesos després de l’esclat de la crisi de BPA, i tot i que tant la Batllia com la fiscalia han tingut un paper molt proactiu i rellevant en la instrucció de la causa -obrint desenes de causes paral·leles per fer la salsa més espessa-, no ha estat fins ara que l’executiu no s’ha decidit a presentar-se al cas per la via penal. Fa unes setmanes s’havia afegit al procediment com a actor civil. Són dues actuacions legítimes. Però molt poc corrents. I encara més quan, segons el propi Govern, amb la querella interposada avui per la seva representació lletrada, “més enllà de l’interès públic en la persecució d’aquests delictes concrets, l’executiu entén que formulant aquesta querella contribueix a defensar l’interès general de la ciutadania i de les institucions del país”. Com el Grup Cierco s’ha encarregat de recordar en un comunicat, justament, la finalitat que assegura el Govern perseguir amb aquesta nova acció judicial és la mateixa que té encomanda la fiscalia general de l’Estat, amb la qual cosa, es duplica la despesa i potser resulta que l’executiu no està satisfet amb la tasca del ministeri públic.

Pujadas ha explicat que ara era el moment de presentar-se a la causa per la via de la querella perquè ja està resolt el tema de Vall Banc -que els ho diguin als centenars de clients que encara hi tenen diners semibloquejats o els que no poden operar amb productes de renda variable; o als centenars de clients, també, que estan preparant querelles perquè es troben travats a BPA sense cap normativa que empari el ‘corralito sine die’ i a ‘tutti quanti’- i perquè havent estat primer actors civils s’ha pogut estudiar la causa i s’ha arribat a “la conclusió que les actuacions delictives que s’imputen als diversos querellats han malmès seriosament la reputació d’Andorra, del seu model econòmic i de la plaça financera”. Els accionistes majoritaris de BPA, en canvi, consideren que és “enverinar una mica més el procés” i posar dubtes sobre qüestions de què ningú dubtava.

Canvi de camisa

L’ara advocat del Govern juga deontològicament un complicat paper. En l’inici de la crisi, va ser el representant dels treballadors en la negociació que aquests van mantenir amb l’administració pública per obtenir un conveni que permetés als empleats de BPA una sortida millor en cas de perdre la feina per la crisi. Resulta que alguns d’aquells treballadors que van contribuir a abonar 60.000 euros en minutes al despatx professional de l’exambaixador socialdemòcrata a Madrid, flagell del Govern de DA com a advocat de la plataforma sindical de funcionaris i ara nou aliat taronja en la seva representació lletrada en el 'cas BPA' veuen com avui Pujadas es querella en contra seva.

Pujadas ha explicat que entre el 2007 i el 2013 BPA ja hauria rebut diverses advertències, suposades, d’entitats internacionals que els reclamaven certs canvis. També ha recordat que es qüestionava la fórmula de les cases de canvi a l’Argentina. Fonts dels antics executius de l’entitat han recordat que l’INAF era plenament conscient del funcionament d’aquestes cases de canvi i que els auditors mai no es van oposar a unes pràctiques que no estaven pas prohibides. Sols que es demanaven uns controls més reforçats, “que es feien”, han assenyalat les fonts, i que s’anessin reduint tant aviat com es poguessin el volum d’operacions d’aquesta tipologia que es duien a terme, fet que també hauria anat succeint. L’advocat també ha explicat que un germà petit del FinCEN, l’OFAC, ja es va posar en contacte amb BPA per cridar l’atenció a l’entitat.

Pujadas no ha explicat, però, segons les fonts dels exalts càrrecs consultades, que de contacte de l’OFAC només n’hi va haver un: arran del cas del veneçolà Norman Puerta. “I va ser el propi banc qui va fer una declaració de sospita prop de la UIFAnd i, posteriorment, es va facilitar la seva detenció.” Quan l’OFAC contacta amb el banc per demanar informació del cas, BPA abans de res consulta amb la UIFAnd. I segons va quedar constatat en les actes del comitè de prevenció de blanqueig de BPA a la qual el lletrat de Govern ha fet referència per a allò que li ha convingut, els responsables del banc van consultar a la UIFAnd com havien de procedir. La resposta va ser clara: es tractava d’un cas judicialitzat i si volien qualsevol informació ho havien de fer pels conductes judicials ordinaris. És a dir, que preguntessin a la Batllia pels canals de cooperació judicial internacional establerts.

L’advocat no ha explicat que, probablement, la querella d’aquest dimarts és, implícitament, la resposta de Cinca i el Govern per la coïssor que els està generant el ‘Cincaleaks’ o ‘cas Orfund’. I que hauria estat el propi executiu qui ho estaria barrejant tot plegat. Una qüestió que pot no ser menor: caldrà veure qui defensa què i com i amb la contribució (econòmica) de qui. De moment, la resposta ha estat de l’Estat. En el ‘cas BPA, és clar. La querella també demana a la batlle del cas que interrogui els germans Cierco, ja que fins ara no han estat interrogats malgrat ser els socis majoritaris de l'entitat i membres del comitè d'auditoria i control del banc. Pujadas ha admès que no hi ha elements suficients per querellar-se contra els accionistes majoritaris. Però que s’ha d’aclarir "si podien no saber el que estava passant”. I en qualsevol cas, el Govern "no podia estar simplement rebent bufetades de la família Cierco”. Pujadas ‘dixit’.

2 COMMENTS

  1. No hi ha cap dubte que el gir del Senyor Pujades no deixa de ser digne d'estudi.

     

    Si en termes polítics  les accions que lidera podríen deixar entreveure un cert flaire  de Mccarthisme, en termes futbolístics vindria a ser com una mena de Figo, un jugador d'aquells d'ara aqui i ara allà i que sólen acabar amb els seus colors pretérits "del fons del seu cor de tota la vida" igual que com  s'acaba la comèdia de Falset: Si t'he vist no m'en recordo i adéu siau…

     

    Seguint amb el símil, ser un jugador mercenari al servei de qui et convé i no sentir cap color, pot estar bé si t'ho accepten. Llençar cortines de fum per enterbolir la visió del camp de joc, protegir algun trampós simulant faltes de manera ostentosa a l'altra banda del camp potser no ho ès tant, sobre tot si els que miren el partit són espectadors objectius i no només el teu públic habitual composat de quatre esbojarrats fanàtics que creuen que amb una bandera i la patria com a excusa es pot envahir el camp de l'equip rival i fer el que et vingui de gust amb tota impunitat.

     

    Tornant al plà de la realitat quotidiana crec que voler fer creure que els Cierco son els grans i poderosos d'aquest desgabell i la maquinària de l'estat una petita i feble víctima ja no cola. Fer referència a tot un govern dient que "rep bufetades" està bén a prop del patetisme i fonamentar una querella amb arguments més polítics que jurídics no porta enlloc més que a augmentar la crispació de forma notória.

     

    Una mena d'entrada a destemps més producte de la ràbia i de l'impotència perquè es comença a perdre el partit que una acció tàctica que aporti una millora a l'equip vaja…

     

    Si la defensa que fa aquest nou intocable de la imatge d'Andorra i també de l'interès general dels que hi vivim comença d'aquesta manera ens agradarà veure com tractarà temes diversos i tan nocius per la nostra reputació com el de l'aigua d'Arinsal, el procés d'intervenció de BPA, el tema del SAAS, l'afer Cinca, la opinió dels clients de BPA i de Vallbanc sobre el sistema financer i la seguretat jurídica i el tracte que han rebut un cop intervingut el banc, el sistema financer Andorrà, la opacitat documental del govern devant tot un Consell General, la desastrosa obertura econòmica, el ridícul galàctic de les subvencions amb diner públic a projectes empresarials que han fracassat, el preu exhorbitant de l'auditoria de Price Waterhouse, el péssim posicionament de la llibertat de premsa a nivell internacional i un llarg etcètera.. Ens demanem amb curiositat si també emprendrà les accions legals "oportunes" o bé les ignorarà.

     

    Per mi… està clar… targeta vermella i cap a casa de l'hortolà que sempre es més gras el marrà.

  2. Apapma, que reclama judicialment al Govern l’auditoria del forn incinerador i denuncia que fa anys que sol·licita la documentació i que l’executiu de Martí i Cinca l’hi han denegat, ara sí que s'ho hauria de fer mirar, donat que el seu advocat és també en Manuel Maria Pujadas. Ara entendran perquè no tenen a les mans l'auditoria que fa tant temps que reclamen. De seguir així, aviat es podrà constituir una nova associació a Andorra. La plataforma d'afectats pel Pujadas.

LEAVE A REPLY