L’‘escàndol’ de les donacions a organitzacions benèfiques per evitar l’intercanvi automàtic de dades fiscals

1511
0
  • Després de mesos de molt moviment, algunes entitats sense afany lucratiu rebutgen els donatius de dipositants estrangers no regularitzats davant el temor que acabi havent-hi demandes judicials
  • Alguns bancs del país cobren altíssimes comissions per cancel·lar comptes i apliquen ‘retencions’ d’entre el 30 i el 50% d’allò dipositat per regularitzar algunes de les situacions
  • Mirar d’esdevenir o resident passiu o resident fiscal a través de la creació d’una societat o comprar deute públic de l’Estat andorrà, altres formes per mirar de ‘distreure’ el fisc d’origen

L’entrada en vigor -ja sia de forma esglaonada en funció de la jurisdicció i la quantitat dipositada; ja sia de manera més sorprenent com en el cas de molts clients argentins- de l’intercanvi automàtic d’informació fiscal ha obligat els assessors financers i especialment els bancs a buscar ‘solucions imaginatives’ per evitar deixar els dipositants en pilotes davant el seu fisc d’origen. D’aquell amb el qual haurien d’haver passat comptes. Una de les modalitats resolutives ha estat la donació a entitats sense afany lucratiu. Organitzacions benèfiques o no governamentals. Però el volum ha arribat a tal nivell que les entitats mateix han començat a renunciar a donacions. I és que si mai hi ha alguna hisenda estrangera que s’obstina en voler saber i promou alguna acció judicial, les entitats no tindran més remei que facilitar la llista de donants -que han hagut de configurar i consignar, és clar- i aquelles persones quedaran igualment al descobert.

Aquests moviments ja fa molts mesos que perduren. De fet, més d’un any. Molts dipositants estrangers no regularitzats tenien ja la necessitat d’esbandir els seus capitals a Andorra abans de la finalització del 2016. Altres ho han de fer ara, abans no acabi el 2017, i amb més o menys pressa en funció de la previsió personal, de l’assessor de torn o de l’entitat bancària concernida. Com a mínim un banc del país, el més nou (Vall Banc) i que ha heretat dipòsits de BPA que en molts casos pertanyien a persones no residents, no amaga gaire el ‘catàleg’ d’entitats que poden ser objecte de donació. Un reguitzell d’organitzacions que durant temps han anat rebent diners de persones que preferien perdre’ls que no arriscar-se a que el seu fisc d’origen pugui saber on ‘refugiaven’ dipòsits. El problema ja no és haver d’afrontar les multes derivades de la regularització. El gran inconvenient és que més tard o més d’hora, especialment si es tracta de la hisenda espanyola, aquesta et sotmet a una inspecció que en el millor dels casos et deixa baldat. Si les coses van a pitjor, et pot deixar amb una mà al darrera i l’altra al davant.

El banc, que cobra altíssimes comissions per cancel·lar el compte i teòricament fer com si res, assegura al client que la donació li permet ‘desaparèixer’ d’Andorra de forma anònima. Però l’entitat que rep el donatiu, si es vol assegurar també no tenir problemes en el futur, ha de fer el pas pertinent de comú acord amb el donant davant d’un notari -els notaris, també, cada cop han posat més exigències davant l’evidència que algun dia tot plegat pot saltar pels aires i, fins i tot, alguns dels fedataris públics directament s’han negat a donar compte de moltes de les operacions que es pretenien- i confeccionar un llistat formal amb les dades del donant. El mal de cap ha arribat quan algunes d’aquestes entitats, després de rebre importants sumes de diners, han estat conscients que si mai la justícia d’algun país reclama que les autoritats judicials andorranes exigeixin aquests llistats evidentment els hauran d’acabar donant. I tot plegat pot ser un merder. D’aquí que algunes ONG del país hagin decidit tancar la barraca.

Els donatius a entitats sense afany de lucre és una fórmula per intentar esquivar el fisc del país on hauries d’haver declarat els diners i no ho vas fer. Però la inventiva no s’acaba aquí. Hi ha qui ha intentat embolicar algun nacional o resident per traspassar-li els seus diners. No a fons perdut. Sí a canvi d’un percentatge gens menyspreable però amb la condició que amb el temps es pugui revertir la situació. Les entitats bancàries també han buscat alternatives dissenyant operatives o buscant productes més o menys complexes. Alguns dels bancs, asseguren fonts del sector, han arribat a cobrar comissions d’entre el 30 i el 50% del dipositat per fer-se càrrec de la regularització de la situació. Enviar diners a altres jurisdiccions més opaques del que ho pot ser ara Andorra o col·locar els diners en productes asseguradors han estat altres opcions.

També hi ha alguns assessors financers privats fora dels bancs o agents d’assegurances d’una certa temeritat que han esdevingut cooperadors de les entitats bancàries per buscar solucions per als clients no regularitzats que tenien la necessitat de fer ‘desaparèixer’ els seus diners d’Andorra. Hi ha, també, qui ha cercat la solució mirant d’esdevenir resident passiu o creant societats -d’aquí, també, el suposat increment d’implantació de noves empreses al país, implantació en molts casos fictícia- que permetin al seu titular o titulars convertir-se en resident fiscal. També pot ser d’allò més irònic que titulars estrangers de dipòsits al Principat hagin acabat adquirint, per exemple, bonus de l’Estat en les emissions que darrerament s’han anat promovent en tan què renovació d’emissions anteriors. Irònic perquè no deixa de ser ‘graciós’ que l’Estat andorrà acabi finançant una part, petita si es vol, és clar, del seu deute públic amb diners que resulta que no han estat estat regularitzats en la jurisdicció d’origen del seu propietari. O dit d’una altra manera: diners fiscalment evadits.

Però és que afrontar l’intercanvi automàtic de dades fiscals és tot un món. I cadascú ho fa com pot. Ara hi ha unes quantes desenes de clients argentins que miren de fer mans i mànigues malgrat que la modificació retroactiva de la legislació els ha enganxat amb les mans a la massa. Sense oblidar el problema que tindran tots aquells dipositants no regularitzats davant el seu fisc que tenen diners o valors atrapats ja sia a BPA ja sia a Vall Banc producte del bloqueig de renda variable dipositada a Credit Suisse. I tot plegat només pel que fa al capital dinerari. Els béns immobles són tota una altra història.