L’escàndol de les escoltes telefòniques al despatx central de la policia arribarà al Tribunal Constitucional

630
0
  • El comitè executiu del Col·lectiu de Funcionaris de Policia decideix promoure un recurs d’empara després que el Tribunal de Corts decidís arxivar el cas
  • L’organisme judicial va emetre el maig una resolució en què admetia que hi havia hagut un seguit d’anomalies, però que no se’n podia determinar els responsables
  • El CFPA va sol·licitar el processament de l’oficial Sancho i el director Peralba, avui tots dos prejubilats del cos, com a autors del desgavell
  • Com a mínim entre el 2008 i el 2010 una vintena de línies de telèfon van estar ‘punxades’ i les converses permanentment enregistrades

El cas de les escoltes telefòniques a l’engròs que hi va haver al despatx central de la policia com a mínim entre els anys 2008 i 2010 acabarà arribant al Tribunal Constitucional (TC). El comitè executiu del Col·lectiu de Funcionaris de Policia d’Andorra (CFPA) ha acordat promoure un recurs d’empara davant l’Alt tribunal perquè considera que la decisió del Tribunal de Corts d’arxivar provisionalment la causa atempta contra el seu dret a obtenir una resolució fonamentada en dret i a gaudir d’un procés degut.

El Tribunal de Corts va dictar el mes de maig una resolució en què admetia que, certament, hi havia hagut tot un seguit d’anomalies que podien tenir conseqüències penals  atès que podrien haver suposat la violació de la intimitat d’un bon grapat de policies, atès que hi havia unes línies telefòniques, incloses les de la direcció, que estaven sent permanentment enregistrades. Malgrat reconèixer aquest fet, el Tribunal de Corts considerava que és impossible determinar qui va donar l’ordre d’enregistrar les trucades.

Entre d’altres coses perquè també hi ha la possibilitat que el sistema de gravació, molt obsolet, estigués en funcionament de manera contínua per una indicació desconeguda o, simplement, per un error del maquinari. Que hi havia una vintena de línies ‘punxades’ ho va descobrir de casualitat un tècnic de manteniment del cos d’ordre que estava repassant les línies telefòniques per elaborar un esquema del muntatge existent per tal de decidir si hi calia fer canvis.

El CFPA, però, va considerar al seu dia que hi havia raons més que suficients per processar l’oficial Ramon Sancho, que era el responsable directe de l’equip de gavació i, també, el director del cos en el moment que hi ha constància, com a mínim, que el maquinari va començar a operar de forma irregular, Joan Ramon Peralba. De fet, el col·lectiu sindical va demanar el processament dels dos excomandaments policials com a responsables de les anomalies telefòniques. El Tribunal de Corts, però, va considerar que no es podia provar que Sancho i Peralba fossin els autors dels possibles delictes comesos.

Una vegada dictat el sobreseïment provisional de la causa, tant el CFPA com dos agents de policia van presentar un incident de nul·litat d’actuacions, que és un tràmit previ a poder interposar un recurs d’empara al TC. En aquest moment processal és qual el sindicat policial, per exemple, considera que el Tribunal de Corts no ha motivat adequadament perquè no es pot processar Sancho i Peralba. Els agents que a títol individual també han recorregut l’afer (un d’ells avui per avui ja no és policia) al·leguen altres qüestions.

Un d’ells, per exemple, denuncia la dilació en el temps de la investigació, fet que ha comportat que algunes de les proves practicades s’han dut a terme quan havia passat tant temps des de la descoberta de la ‘punxada’ que han pogut perdre vigència. De fet, una altra de les anomalies que hi va haver en tot aquell procés va ser el fet que la maquinària que s’havia emprat per fer les gravacions la Batllia la va deixar en custòdia al propi cos de policia. I, sorprenentment, alguns dels arxius digitals que se suposa que hi havia d’haver en l’ordinador precintat, van desaparèixer perquè es va formatar el disc dur de la màquina.

L’altre agent, per exemple, al·lega que no se li ha justificat de manera legalment aprovable com és que una gravació obtinguda per una causa que res tenia a veure amb ell -fins i tot, obtinguda molt probablement il·lícitament-, com pot ser que s’acabi usant en un expedient disciplinari en contra seva. Tot plegat molt enrevessat. Però el Tribunal de Corts ha desestimat recentment -els darrers dies de juliol- l’esmentat incident de nul·litat. I així és com s’obre la via per acudir al Tribunal Constitucional.

I com a mínim el CFPA, després d’una consulta legal i d’una discussió entre la direcció del sindicat sobre la idoneïtat de continuar endavant amb el procés, ha decidit promoure el recurs d’empara. Tècnicament pel fet que s’hagi vulnerat el seu dret a gaudir d’un procés degut i d’una decisió judicial fonamentada degudament en dret. Però el rerefons és més clar encara: com diversos agents del cos, el col·lectiu sindical des del primer moment va considerar un escàndol que una vintena de línies telefòniques del despatx central haguessin estat durant mesos i mesos ‘permanentment’ punxades. I en les casualitats, aquests professional de l’ordre públic no hi creuen gaire. Per no dir gens.

Sense Comentaris

Deix un comentari