Més de 25.000 electors trien aquest diumenge els comuns que més incidència...

Més de 25.000 electors trien aquest diumenge els comuns que més incidència de país tindran

353
0

19.582 persones tenen la possibilitat aquest diumenge de dipositar el vot per escollir quina opció -partit, coalició, formació- prefereixen que comandi el comú de la seva parròquia. 5.527 ja ho han fet o bé dipositant la papereta a la Batllia o bé trameten el vot per correu. En total són 25.109 els electors cridats a escollir els integrants de les set corporacions parroquials del país. Tres comuns (Encamp, Ordino i Sant Julià) tindran cònsol nou segur (un menor pot passar a ser major, cal matisar-ho). I Canillo ja sap que passi el que passi continuarà tenint els demòcrates Josep Mandicó i David Palmitjavila al capdavant de la institució. Entre altres, hi ha tres interrogants que semblen majúsculs: un és saber l’índex de participació. O el que és el mateix, comprovar si creix l’abstenció i, per tant, la desafecció política. Un segon punt d’interès se centra en la capital, on sobre el paper hi ha la batussa electoral més forta. I lligat amb això, l’efecte que pot tenir el resultat en la relació intragovernamental atès el pacte de Rosa Ferrer i la seva coalició amb els liberals. Finalment, el tercer gran apunt de la jornada pot ser comprovar el desgast que poden patir els demòcrates per la seva gestió en l’executiu central en general i per l’actuació i actitud davant la crisi de Banca Privada d’Andorra (BPA) en particular. Col·lateralment, el mandat comunal que s'iniciarà el 2 de gener haurà de ser, també, el que definitivament traci el nou marc competencial del Principat.

El cos electoral ha crescut un 12,2% respecte dels comicis de fa quatre anys. L’increment és molt menor, és clar, respecte de les generals del març. En relació al 2011, 2.728 persones més tenen la possibilitat de participar en el procés electoral comunal d’aquest 13 de desembre. I tot i l’increment de votants i de vots ja emesos per dipòsit judicial, percentualment ha acudit menys gent a la Batllia que fa quatre anys, un fet que pot suggerir que la participació, com es tem en la majoria de parròquies, anirà a la baixa. La cita amb les urnes d’avui tanca el cercle que es va posar en marxa el 29 de novembre, primer dia de la campanya electoral. En general, ha estat una campanya sense grans ensurts, sense complicacions, sense incidències remarcables. Clar que en les ‘intimitats parroquials’ alguns que altres jocs soterranis hi ha hagut. Però, sobretot, ha estat una campanya força fluixa. Plana. Grisa. Sense grans compareixences, ni actes rellevants, ni debats amb un fons de continguts notables o enfrontaments dialèctics de nivell. Res de res. Un fet que també ha afavorit el ‘fair play’. Com a mínim, un joc net aparent que des del punt de vista públic potser sols va trencar la denúncia del candidat liberal d’Encamp, Jordi Troguet, que des de l’entorn de la majoria comunal s’estava pressionant els funcionaris amb retrets o avisos presumptament amenaçadors. Amb excepcions, i encara que és complicat fer pronòstics, a la majoria de parròquies es preveu més igualtat de la que potser hi va haver fa quatre anys.

 

Canillo

copia_de_marca_comunal_2Amb una sola candidatura en joc, el més destacat de la jornada electoral a la primera parròquia en l’ordre protocol·lari és saber fins on arribarà la participació i quin suport rebrà Demòcrates per Andorra (DA). O el que és el mateix, quants vots blancs es dipositaran a les urnes. Mandicó i Palmitjavila lideraran un comú que reduirà efectius (de 14 a 10) i que en la seva immensa part, i quant a persones, serà renovat. L’actual i reelegit cònsol major ha dissenyat un equip més a la seva conveniència per evitar ensurts. Després d’un mandat marcat en certa manera (com en la majoria de corporacions) pel control de les finances, Canillo pretén reactivar una mica les inversions i treure rendiment, fer servir de reclam, les competicions d’esquí de primer nivell que s’han de celebrar a Soldeu. Justament, una de les incògnites que s’hauran de resoldre durant el mandat és fins a quin punt hi ha hagut un preacord implícit amb algunes patums de la parròquia per evitar concurrència electoral. Aparentment, l’oposició es farà aquest cop des de fora, sota l’aixopluc de la marca liberal i a l’entorn de persones com Dolors Cabot o Carles Font, que finalment i a darrera hora no van acabar presentant una llista alternativa. La formació ha fet circular els darrers dies una carta on sense demanar el vot en blanc si se sol·licitava a l’elector que reflexionés en conseqüència. Hi ha encara no un centenar més de votants que fa quatre anys. (915 electors dels quals 152 ja han emès el seu vot) 

 

Encamp

escut encamp copyDos contra un. Durant molts moments de la campanya, el socialdemòcrata Joan Sans, conseller actívissim a l’oposició aquests quatre anys, i el novingut en política i candidat liberal Jordi Troguet han semblat anar de la ma i han posat contra les cordes (i fins i tot contra la paret) el defensor de la majoria actual, cònsol menor i candidat demòcrata, Jordi Torres Arauz. Sans i Troguet han coincidit sovint en la poca cura que l’actual comú ha tingut de la parròquia i com d’esquena a la mateixa s’ha actuat en la presa de decisions. I, justament, s’ha criticat, i força, una de les darreres decisions: la firma d’un acord d’intencions amb Saetde que se suposa que ha de suposar una revolució al Pas de la Casa a canvi que el comú rebaixi el cànon que la societat aporta o que s’allargui els anys de concessió, entre altres coses. De vèncer, tant els liberals com el PS han anunciat que portaran aquest pacte a un referèndum popular, a una consulta amb la ciutadania. I que no estan d’acord amb què la decisió l’hagi pres unilateralment la corporació. Tampoc no ha agradat en alguns sectors que en plena campanya el Govern hagi fet anuncis de gran transcendència relatius a la parròquia (rehabilitació del Rosaleda, millores al Pas…). Torres Arauz i el seu equip hauran de capejar l’absència volguda de l’actual cònsol major, un Jordi Mas que tanca el cercle i que plegarà havent dissenyat una llista que considera que pot ser avui guanyadora. Sobre el paper, Encamp, on la majoria actual juga la carta d’haver sanejat els comptes públics, és una de les parròquies on hi pot haver batussa. (Hi ha convocats 3.477 electors, 404 més que fa quatre anys. 716 ja han dipositat el seu vot)

 

Ordino

comuordinoEl camp de neu d’Arcalís i l’aprofitament (o no) de la marca Vallnord ha estat un dels cavalls de batalla de la campanya. La que va ser considerada millor llista dels demòcrates el dia de la presentació de candidatures suposa la continuïtat del projecte endegat i materialitzat per Ventura Espot i Consol Naudí, ara amb Josep Àngel Mortés i Gemma Riba al capdavant. Enfront, una llista, sota l’aixopluc de les sigles liberals, que ha transformat la poca experiència política en il·lusió  per voler treballar per la parròquia. D’entrada, Sandra Tudó i Eva Choy no era un tàndem ‘conegut’ per al gran públic. El curs de la campanya ha anat ressituant la candidatura liberal. Ordino comprovarà fins a quin punt pot haver desgastat a ACO-Demòcrates la gestió comunal de vuit anys. Pel contrari, caldrà veure la força o no de l’excònsol Enric Dolsa (aliat a la llista liberal), el poder de convocatòria de Liberals o l’impacte personal de la candidata a cònsol major. Ordino és la parròquia on més electors, a nivell percentual, han acudit a la Batllia (o ho han fet per correu) a dipositar el seu vot. Pràcticament el 26% dels electors ja hauran votat quan tot just s’obrin les meses. (1.625 electors estan citats a votar, 207 més que fa quatre anys; ja ho han fet 422)

 

La Massana

comumassanaLa parròquia on, sense triomfalismes ni ganes d’errar en els pronòstics, més diferència pot obtenir la llista vencedora. El que no sigui un triomf de Ciutadans Compromesos serà una sorpresa no sols majúscula. Immensa. La candidatura que continuen liderant els actuals cònsols, David Baró i Raül Ferré, s’ha renovat parcialment però ofereix un clar projecte de continuïtat. Baró manté el to proper i il·lusionat per continuar treballant davant una llista, la demòcrata, feta més a darrera hora i amb la motivació de poder evidenciar la presència de DA arreu. De fet, aquest va ser, sense embuts, el missatge inicial d’Albert Esteve, el candidat taronja, que ha anat modulant el discurs a mesura que ha anat evolucionant la campanya. La gestió de les pistes de Pal i Arinsal ha estat un dels grans eixos de debat. I mentre Ciutadans Compromesos ha anat remarcant la dinamització assolida els darrers anys, el pacte financer per ‘salvar’ EMAP o la capitalització de cites esportives sovint lligades al món de la bicicleta, DA ha posat més l’accent en qüestions de detall (tarannà, manera de fer) o de macropolítica (formar part d’un projecte global, el ‘tots som un’ taronja). (Hi ha 307 electors més que fa quatre anys per arribar als 2.743 cridats a les urnes, dels quals ja han emès el seu vot 626)

 

Andorra la Vella

comuandorralavellaDel serial Minguillón-Ferrer-liberals-demòcrates al debat avinguda Meritxell contra la resta de la parròquia. Com ja es preveia només concretar-se les llistes, la capital viurà la mare de totes les batalles. I la campanya no ha servit per aclarir gaire més cosa que aquesta. Hi ha partit. I hi haurà batalla més enllà del comú. Del resultat d’aquest diumenge en depèn la composició del Govern (tant si guanya DA com si s’alça amb el triomf Cd’I+Liberals semblen comptades les hores de la ministra Ferrer a l’executiu) i, encara que més remotament, i hipotèticament, l’estabilitat parlamentària. És previsible una abstenció alta. Pot arribar a donar-se que quatre de cada deu electors es quedin a casa. I hi ha moltes variables en joc. El balanç de la gestió actual finalment comandada per Jordi Minguillón. Com valora Minguillón, justament, l’elector. Quina força té encara Rosa Ferrer a la parròquia. Com s’interpreten (es premien o se sancionen) els pactes nous o el trencament dels acords anterior… Cal veure si la separació d’SDP i PS pot suposar que cap de les dues forces no sumi prou com per poder esdevenir majoritària. I s’haurà de veure el paper de DA en solitari. Moltes variables, moltes incògnites.

Minguillón és el cònsol sortint que té, al davant, al darrere o al costat, com es vulgui, Conxita Marsol (DA), Dolors Carmona (PS) i Delfí Roca (SDP) de contrincants. Els tres adversaris del candidat de Cd’I+Ld’A han coincidit en moltes ocasions en l’abandonament suposadament sofert per bona part de la ciutat a favor de preuar l’avinguda Meritxell i, com a molt, alguns punts del nucli antic. Marsol ha criticat la gestió financera en alguns moments però alhora ha lloat la tasca de la consellera de Finances (Maica Nin) vist que ara forma part de la llista de DA quan havia estat col·laboradora i defensora a ultrança de Rosa Ferrer. Delfí Roca és qui més planerament ha parlat segurament veient que res hi tenia a perdre i sí molt a guanyar. I Carmona ha usat en moltes ocasions el seu tarannà tranquil i el seu discurs didàctic per exposar les propostes. Cap que fos excessivament novedosa (el PS està en contra de la ubicació de l’estació d’autobusos que proposa el Govern, això sí; i DA ha posat sobre la taula estudiar un pas soterrani a la zona de la Rotonda). L’emplaçament de l’heliport ha tingut menys protagonisme de l’esperat (ara cap formació vol l’equipament a la parròquia) i en canvi tothom s’ha referit a la ubicació de la casa pairal. Excepte els hereus de l’actual comú, la resta de formacions vol treure els padrins del soterrani de l’edifici comunal de la plaça Lídia Armengol. Vista la concurrència de llistes i el nivell d’abstenció, amb un miler i tres-cents vots es pot arribar a assolir el triomf. (La capital té un cos electoral format per 7.538 persones, 756 més que fa quatre anys. A la Batllia ja hi han dipositat la seva papereta 1.747 electors)

 

Sant Julià de Lòria

comusantjuliaNaturlandia, Naturlandia i Naturlandia. I potser una mica de vial (la continuació de les dues fases actualment completades) i una altra mica de la pèrdua suposada de força, d’atractiu de la parròquia. Han estat aquests eixos de la campanya. L’afer de les targetes de crèdit protagonitzat pels actuals cònsols no ha aparegut. El candidat de Laurèdia en Comú, Josep Miquel Vila, ja ho va dir a l’inici de la campanya: no hi hauria retrets. En canvi, Joan Albert Farré, el candidat d’Unió Laurediana (UL+Liberals) ha aprofitat moltes de les seves compareixences per criticar els adversaris. Fins al punt que en un fulletó repartit al finalitzar, divendres, la reunió de poble, UL dedica un apartat a criticar el rival. Aparentment, la contesa electoral laurediana sembla més equilibrada que en altres ocasions. I, malauradament, no és pas perquè el nivell hagi incrementat. Just el contrari, perquè és, suposadament, més baix. La renovació parcial però notable a les llistes (encara que sigui recorrent a històrics) ha ajudat a no focalitzar el debat de campanya en errors o en la gestió immediatament passada. La més propera. Com s’ha d’aprofitar l’ecoparc o com cal gestionar-lo, si Sant Julià ha estat abandonat des del Govern de DA (formació que dóna suport a l’amalgama concretada en Laurèdia en Comú) o qüestions com el potencial universitari o la rellevància cultural de la parròquia han estat qüestions cabdals. (3.661 persones, 420 més que fa quatre anys, tenen una cita amb les urnes; 883 ja han complert amb el seu dret i deure alhora)

 

Escaldes-Engordany

comuescaldesCom a la capital, l’altra parròquia on hi ha quatre formacions. Tres que aspiren a vèncer, amb avantatge franc per la que ostenta (DA) la majoria comunal actual. I una quarta (SDP) que consideraria una victòria aconseguir representació. Per tant, quatre aspirants a cònsol major (Trini Marín -DA-, Cèlia Vendrell -PS-, Marc Magallón -Liberals-, i David Pérez -SDP-) i, potser, tres grans temes sobre la taula: avinguda Carlemany; CIAM-part alta de la parròquia; problemàtica de l’aigua. Mentre la majoria demòcrata defensa que la parròquia ha passat a ser el principal pol d’atracció comercial del país sempre mantenint un nivell de deute acurat, la resta de formacions, defensin o no el projecte de Vivand, consideren que, d’una banda, no s’ha fet a partir d’un procés prou participatiu i transparent; i, de l’altra, que l’esforç fet a Vivand-Carlemany ha anat en detriment de cuidar-se d’altres zones de la parròquia. Totes les formacions, d’una manera o altra, han parlat de la qüestió de l’aigua a partir dels problemes que es van succeir a partir del juliol. Els darrers dies de campanya, Liberals va focalitzar les crítiques a la majoria actual aprofitant que suposadament el cònsol menor i responsable d’Urbanisme, Marc Calvet, hauria desatès la petició del comú d’Andorra per mantenir una trobada on tractar l’embrancament de les xarxes d’aigua potable de totes dues parròquies. També el PS ha desenvolupat, sobretot a l’inici de la campanya, la qüestió de l’aigua atès que la seva candidata n’és (professionalment) una especialista. Marín i Calvet han anat posant per davant de tot la suposada satisfacció i orgull que els escaldencs senten per la parròquia i, a l’altre cantó, el més oposat, i traient punxa al seu eslògan o ‘leit motiv’, SDP ha anat lamentant que s’ha tingut massa poc en compte la ciutadania. En certa manera el PS ha mantingut el mateix destacat que el comú s’hauria estalviat plets judicials escoltant més el carrer. (5.150 electors, gairebé mig miler (480) més que fa quatre anys, tenen dret a votar; 981 ja ho han fet per via judicial)

NO COMMENTS

LEAVE A REPLY