Porten al Constitucional la negativa de la batlle a investigar juntament el...

Porten al Constitucional la negativa de la batlle a investigar juntament el ‘cas BPA’ i les coaccions prèvies

1668
0

Una vintena dels processats en la causa principal del ‘cas BPA’ han portat al Tribunal Constitucional (TC) la negativa de la batlle instructora, Canòlic Mingorance, de tenir en compte que tot el procés va ser derivat de les amenaces i coaccions proferides a diversos dirigents del banc ara intervingut. I en especial a l’accionista majoritari Higini Cierco i a l’exconseller delegat i un dels processats Joan Pau Miquel.

Mingorance, quan va escoltar la declaració feta per Cierco el 18 d’agost passat sobre les coaccions de què hauria estat víctima BPA per autoritats policials espanyoles, que ja llavors, el maig del 2014, van advertir de la possibilitat que intervinguessin els Estats Units i fessin desaparèixer tant el banc matriu com la seva filial Banco Madrid, va decidir obrir una peça separada i enviar la investigació a la via ordinària. 

Ja llavors, el grup de processats va reclamar a la batlle que no es podia separar una cosa de l’altra, entre altres coses perquè la investigació de la causa general del ‘cas BPA’ per la qual ara el fiscal demana entre 5 i 8 anys de presó a tots els implicats va tenir per origen la nota que el FinCEN efectivament va fer pública el 10 de març del 2015, fent efectives d’aquesta manera les amenaces dels policies espanyols.

Els processats van recordar que no només va ser Higini Cierco qui va denunciar el comportament de l’agregat d’Interior a l’ambaixada espanyola a Andorra, Celestino Barroso, o l’actitud amenaçadora del comissari responsable de la unitat d’Afers Interns de la policia nacional espanyola, Marcelino Martín Blas. Els directius i gestors de BPA van recordar també a Mingorance que un dels propis processats li havia informat que hi ha una querella criminal en curs promoguda per ell mateix contra un guàrdia civil que públicament, en un programa de televisió, va reconèixer haver passat informació extraoficial a les autoritats americanes.

La batlle, però, va tirar pel dret i en una resolució que des de fa mesos combaten els implicats en l’afer va considerar que els fets “no estan relacionats”, sense entrar a justificar ni detallar res més. Els processats ja van fer un incident de nul·litat contra la decisió judicial, que va ser rebutjada. I amb posterioritat s’ha enviat l’afer al TC. Els recurs d’empara presentat fa unes setmanes denuncia que s’haurien vulnerat els drets a una decisió fonamentada en Dret, al dret a la defensa, el dret al procés degut i a un tribunal imparcial.

En el seu escrit, els recurrents demanen també al Constitucional que deixi sense efecte l’aute pel qual la batlle decidia no investigar de forma conjunta la causa general del ‘cas BPA’ i les coaccions que l’haurien originat. I demanen la suspensió de l’esmentat aute en entre que les esmentades amenaces “podrien suposar la nul·litat de la causa”.

En efecte, els processats han anat recordant sempre que la ‘noticia criminis’, és a dir, l’element que va servir perquè la Batllia posés en marxa judicial el ‘cas BPA’ va ser el ‘Notice’ que el FinCEN va publicar el 10 de març del 2015. La informació prèvia que va rebre el Govern d’Andorra va ser la que va portar Toni Martí al fiscal general i aquest la va enviar a la Batllia. I així es va iniciar la causa general del ‘cas BPA’.

El comissari espanyol Martín Blas i l’agregat d’Interior Barroso ja havien advertit durant el maig i el juny del 2014 que si BPA no col·laborava a facilitar dades sobre la família Pujol i, també, les famílies del també expresident català Artur Mas o el president d’Esquerra Republicana (ERC) i un dels líders independentistes catalans, Oriol Junqueras, el departament del Tresor americà intervindria fent desaparèixer BPA i Banco Madrid. 

Els mals auguris s’acabarien complint però la batlle que investiga el suposat cas de blanqueig emmarcat en unes compensacions dineràries que les defenses consideren que ni tan sols són delicte -i que eren una pràctica habitual de tota la plaça financera- va descartar investigar-ho tot junt. I la batllia instructora del cas va a un ritme molt diferent. Hi ha un interès molt evident en condemnar per blanqueig i no hi ha cap pressa a aclarir la realitat de les amenaces i les coaccions i el vincle real, clar, amb ‘el cop de martell’ a BPA. El Tribunal Constitucional haurà de dir si s’estan garantint els drets fonamentals dels implicats o no.

NO COMMENTS

LEAVE A REPLY