Raiffeisen.ad denuncia que el procés de resolució de BPA suposa una destrucció...

Raiffeisen.ad denuncia que el procés de resolució de BPA suposa una destrucció de valor de 507 milions d’euros

785
0

Els promotors de la cooperativa bancària Raiffeisen.ad, amb l’economista i exconseller general Eusebi Nomen al capdavant, han denunciat aquest dijous que la resolució de Banca Privada d’Andorra (BPA) i la seva transformació en Vall Banc suposa la destrucció d’uns 507 milions d’euros. Al seu torn, si s’hagués optat, ha explicat Nomen, per reestructurar el banc intervingut i deixar-lo en mans de la cooperativa, el cost de valor hauria estat d’uns 180 milions, “que són el corresponent a Banco Madrid”.

Nomen ha anunciat que la cooperativa, si els accionistes no hi diuen el contrari, emprendran totes les accions legals escaients encaminades a combatre aquesta situació. L’economista ha recordat que la denominada ‘llei BPA’ estableix que l’Agència estatal de Resolució d’Entitats Bancàries (AREB) ha de triar d’entre les solucions possibles la que suposi una menor destrucció de valor, una circumstància que, vist com s’estan produint el procés, no s’hauria respectat en aquest cas. Una de les primeres accions que molt probablement durà a terme Raiffeisen.ad és la impugnació de la resolució que porta associada l’adjudicació del banc pont al fons voltor americà JC Flowers.

“La diferència -entre la destrucció de crear Vall Banc i vendre’l o la de reestructurar BPA i posar-la a mans de la cooperativa- és abismal”, ha remarcat Nomen, que considera que es pot considerar que la situació és deguda a negligència o dol dels responsables de l’agència pública. En tot cas, aquest extrem s’hauria d’acabar de perfilar des del punt de vista legal. I analitzar quines són les actuacions a aplicar. La impugnació de la resolució és possible fins al 6 de maig, que és la data límit per presentar el recurs escaient. 

La destrucció que genera la creació i venda del banc pont vindria principalment donada pels següents conceptes: la capitalització dels recursos de què s’havia dotat el FAREB, que disposava de trenta milions que ara el sector financer, segons disposava la llei, hauria de tornar a alimentar. 64 milions més que correspondrien a les accions preferents que ja s’ha anunciat que desapareixen. Els 210 milions d’euros de recursos propis de què disposava BPA més els 103 en què encara queda el saldo patrimonial de l’entitat intervinguda en negatiu. A més a més, Nomen afegeix a aquest sumatori els 70 milions d’euros de l’emissió de ‘cocos’. “Es fa prendre un risc molt important als clients de BPA”, ha recordat l’economista.

NO COMMENTS

LEAVE A REPLY