Sindicats i administració es comencen a llançar els plats pel cap en el tram final de la reforma de la Funció Pública

314
0
  • Els tres representants sindicals a la comissió consultiva fan efectiva la seva amenaça i no firmen l’informe preceptiu que exposa les conclusions i l’evolució de la negociació de la modificació legal
  • Des del bàndol sindicalista es denuncien fortes pressions perquè la representant de l’escala bàsica de la comissió designada pel Govern signés el document quan inicialment havia dit que no ho faria
  • En un parell o tres de setmanes s’hauria de convocar una assemblea general de funcionaris per decidir quines accions en contra dels canvis s’endeguen; s’esperen actuacions contundents
  • En primer lloc s’estarà molt al cas de si la Sindicatura admet o no l’informe quan el projecte de llei s’entri a tràmit parlamentari; els col·lectius sindicals entenen que seva la seva rúbrica no es pot acceptar

El tram final de la reforma de la Funció Publica s’embolica. Fins i tot s’emmarrana. Els representants sindicals i els responsables del ministeri que tutela la modificació legislativa han començat a tirar-se obertament els plats pel cap. I la batussa amenaça a anar a més. La propera estació, però, té un destinatari suposadament neutre: el síndic general, Vicenç Mateu. Ara, els sindicalistes temen que el mandatari parlamentari actuï guiat per l’afiliació política i el projecte de llei acabi, com en altres ocasions, a la Justícia. Els sindicats estan a l’expectativa de com resol el Govern el fet que els tres representants dels sindicats de la comissió consultiva van consumar ahir la decisió col·legiada de no firmar l’informe preceptiu sobre els canvis projectats.

La comissió consultiva va dur a terme la que hauria de ser la darrera reunió de treball quant a la reforma de la llei de la Funció Pública. Calia firmar l’informe per poder-lo adjuntar al projecte de llei i enviar-ho, tot plegat, cap al Consell General perquè comenci el tràmit parlamentari. Fonts sindicals van indicar que dels punts que l’administració estava disposada com aquell qui diu ni se’n va parlar perquè, en tot cas, allò que pot arribar a estar disposat a acceptar l’executiu probablement s’acabaria introduint en període d’esmenes via aportacions del grup demòcrata. L’informe s’ha tancat amb quatre firmes -les del secretari d’Estat de Funció Pública que presideix l’ens i la dels representants dels tres grups laborals que en funció a la graella salarial hi ha a l’administració i que al seu dia van ser designats pel propi executiu- i tres espais en blanc. Els sindicats entenen que l’informe ha d’anar signat per tots els components de la comissió consultiva i si no és així el treball no és vàlid i no es pot considerar el document preceptiu que ha d’anar annexat al projecte de llei. En canvi, els representants del Govern ja haurien advertit que havent una majoria de signatures n’hi ha suficient.

Segons les fonts consultades, l’executiu aplica un criteri respecte del qual els sindicalistes no estan d’acord. Considera el Govern que les decisions en el sí de la comissió s’aproven per majoria i equipara l’informe a una decisió i, per tant, incloent una majoria de firmes el dóna per vàlid. En canvi, els sindicats, que creuen que la jurisprudència del Tribunal Constitucional avala la seva interpretació, mantenen que una cosa és el suport que cal per una decisió en el marc d’una discussió, d’un debat, i l’altre és l’informe de conclusions, per dir-ho així.

I més enllà d’això, els sindicats comptaven, fins i tot, que en el cas que el Govern pretengués fer valdre el criteri de majories, aquesta podria estar del costat dels representants sindicals dels treballadors perquè durant moltes sessions, la representant de l’escala bàsica elegida per l’executiu hauria deixat entreveure i més que això que no firmaria l’informe atès que el projecte de llei perjudica de forma molt notable els funcionaris de més baix nivell de l’administració. No obstant això, en aquesta darrera reunió, la integrant de la comissió en qüestió hauria mantingut un sepulcral silenci i s’hauria limitat a estampar la seva signatura al final de la reunió.

Les fonts consultades, properes als sindicats, van lamentar les “pressions” suposadament hagudes vers la funcionària en qüestió. I van denunciar el que consideren que comença a ser una mena de joc brut que el Govern, mantenen els sindicalistes, acabarà de consumar ‘forçant la Sindicatura a admetre a tràmit un projecte de llei que ha de dur annexats uns determinats documents. Serà la mesa parlamentària la que haurà de decidir si dóna validesa a l’informe o no amb les firmes que presenti, que no seran totes les que hi hauria d’haver.

En tot cas, semblaria que ara s’obre compàs d’espera, vigilant, això sí, fins que la llei entri al Consell i el síndic adopti la decisió que s’escaigui. Després els sindicats podrien portar el cas a la Justícia. Aquesta, però, no seria la única decisió que s’ha d’adoptar les properes setmanes. Com que és clar que la majoria sindical no està d’acord, més encara, és manifestament contrària a la reforma legislativa, en quinze dies o tres setmanes s’hauria de convocar una assemblea general de funcionaris per exposar el resultat final de les negociacions i acordar les accions que es creguin escaients. S’espera que s’adoptin posicions força radicals i actuacions contundents.

Sense Comentaris

Deix un comentari